L'assemblea de socis del Club de Futbol Badalona va ser exemplar, sense incidents, sense polèmiques, amb transparència i amb força gent. La part més important de l'assemblea va ser quan el president de l'entitat, Miguel Ángel Sánchez, i el regidor d'Esports de la ciutat, Juan Fernández, van presentar la nova proposta de conveni per als pròxims anys, que garanteix una subvenció de l'Ajuntament de 100.000 euros cada any i, el més important, garanteix la construcció del nou estadi als terrenys de Montigalà de manera imminent. El somni es pot fer realitat. És una reivindicació històrica i després de molts anys esperant i modificant el projecte inicial sembla que ara va de debò. El club està dirigit per una persona amb empenta, ganes i que vol retornar un club històric del futbol català com el Badalona al lloc que li correspon, no tant per la categoria en què jugui, sinó, sobretot, perquè fa les coses ben fetes. I l'assemblea en va ser un exemple. Es van presentar els números amb PowerPoint, es van fer votacions i es va discutir, però el més important és que tothom va marxar amb la sensació de no haver-se deixat res pel camí, cosa que en segons quines assembles és “pur teatre”, amb números disfressats. És el primer cop que veig un representant de l'Ajuntament donant la cara i contestant tot el que se li va preguntar. En el torn de precs i preguntes, però, es va parlar d'un tema que em va sorprendre. Al Badalona hi ha ara mateix dos tipus de socis. Els que paguen menys tenen dret a anar al camp i prou. I els que paguen una mica més veuen els partits i poden assistir a les assembles. L'històric soci Xavier Saisó va demanar que, tenint en compte els pocs socis que hi ha –quasi mig miler– s'estableixi un preu mitjà perquè tothom sigui soci amb els mateixos drets. Em sembla molt lògic. Si el Badalona ha de ser un club únic al món per alguna cosa, que no ho sigui per això. La nova junta va dir que ho estudiarà.