De manera més explícita o més velada, durant aquesta temporada el concepte de renovació plana sobre el Barça. Si cal fer-la ara, o si ja fan tard. Ja hi tornarem. De moment, m'interessa constatar el temor que si no es procedeix a fer una renovació és perquè es tracta d'una situació incòmoda per a qualsevol directiva, impopular sobretot a qui afecta. Guardiola va posar en marxa una renovació dràstica, radical. Ronaldinho, Deco i, un any més tard, Eto'o. El millor jugador del món de l'època, el pal de paller de la zona ampla i el més gran depredador de la primera dècada del segle. Que accedís al primer equip gent de la casa, i de casa, va ser un coixí protector.

Ara, la renovació que alguns insinuen i d'altres exigeixen afectaria gent de la casa, símbols fets a casa. Fins i tot Guardiola va preferir deixar-ho abans de fer-s'hi mal. És comprensible, perquè si es fes, la corrua de crítiques i retrets, fins i tot per part dels que ara reclamen canvis, seria inacabable. Ens faríem un tip de sentir i llegir que a Puyol no se li pot fer això, que Xavi ha d'acabar la seva carrera al Barça, que Pedro encara té corda... Guardiolistes, laportistes... tots els istes esmolant les eines, i algun rosellista desacomplexat a punt de la dissidència.

Segur que no és el mateix prescindir de Ronaldinho que del capità. Segur que Puyol i Xavi mereixen acabar la seva carrera al Barça. Però això seria compatible amb una renovació generacional si els clubs –perquè l'error està molt estès– no entressin a negociar contractes a l'alça amb jugadors en el tram final de la seva vida esportiva. Però, tornem a l'argument inicial, quina és la directiva que planteja una renovació a la baixa a les vaques sagrades d'una plantilla? Més encara, quins improperis s'hauria de sentir si ho fes? Aleshores llegiríem burla, falta de respecte, i coses pitjors. Fa deu anys, Karl Malone (40 anys) i Gary Payton (35) van firmar pels Lakers per molts menys diners dels que els oferien altres equips de l'NBA perquè encara tenien fam de títols. No conec gaires casos similars entre les estrelles del futbol, esport en què sembla que no es poden fer ofertes a la baixa a segons qui. I això hipoteca les renovacions generacionals, perquè no queden diners per fitxar. I qui sap si genera disfuncions amb altres negociacions en curs. Cada cosa al seu temps: Víctor Valdés hauria d'haver ampliat el seu contracte abans que un jugador amb menys recorregut. I hauria d'haver firmat el que seria el millor contracte de la seva vida. Un contracte que no hauria d'haver deixat cap porta oberta a la temptació de marxar.

Veig que del club surt el missatge que la renovació ha de ser pausada. Sembla que s'admet que n'hi ha d'haver, més de persones que no pas de l'estil. No ho discutiré, ells tenen més informació, ells en saben més. Els que poden, que actuïn en funció del seu criteri. Nosaltres, que no podem ser acrítics, siguem com a mínim coherents.