De manera més explícita o més velada, durant aquesta tem­po­rada el con­cepte de reno­vació plana sobre el Barça. Si cal fer-la ara, o si ja fan tard. Ja hi tor­na­rem. De moment, m'interessa cons­ta­tar el temor que si no es pro­ce­deix a fer una reno­vació és perquè es tracta d'una situ­ació incòmoda per a qual­se­vol direc­tiva, impo­pu­lar sobre­tot a qui afecta. Guar­di­ola va posar en marxa una reno­vació dràstica, radi­cal. Ronal­dinho, Deco i, un any més tard, Eto'o. El millor juga­dor del món de l'època, el pal de paller de la zona ampla i el més gran depre­da­dor de la pri­mera dècada del segle. Que accedís al pri­mer equip gent de la casa, i de casa, va ser un coixí pro­tec­tor.

Ara, la reno­vació que alguns insi­nuen i d'altres exi­gei­xen afec­ta­ria gent de la casa, símbols fets a casa. Fins i tot Guar­di­ola va pre­fe­rir dei­xar-ho abans de fer-s'hi mal. És com­pren­si­ble, perquè si es fes, la cor­rua de crítiques i retrets, fins i tot per part dels que ara recla­men can­vis, seria ina­ca­ba­ble. Ens faríem un tip de sen­tir i lle­gir que a Puyol no se li pot fer això, que Xavi ha d'aca­bar la seva car­rera al Barça, que Pedro encara té corda... Guar­di­o­lis­tes, lapor­tis­tes... tots els istes esmo­lant les eines, i algun rose­llista des­a­com­ple­xat a punt de la dis­sidència.

Segur que no és el mateix pres­cin­dir de Ronal­dinho que del capità. Segur que Puyol i Xavi merei­xen aca­bar la seva car­rera al Barça. Però això seria com­pa­ti­ble amb una reno­vació gene­ra­ci­o­nal si els clubs –perquè l'error està molt estès– no entres­sin a nego­ciar con­trac­tes a l'alça amb juga­dors en el tram final de la seva vida espor­tiva. Però, tor­nem a l'argu­ment ini­cial, quina és la direc­tiva que plan­teja una reno­vació a la baixa a les vaques sagra­des d'una plan­ti­lla? Més encara, quins impro­pe­ris s'hau­ria de sen­tir si ho fes? Ales­ho­res lle­giríem burla, falta de res­pecte, i coses pit­jors. Fa deu anys, Karl Malone (40 anys) i Gary Pay­ton (35) van fir­mar pels Lakers per molts menys diners dels que els ofe­rien altres equips de l'NBA perquè encara tenien fam de títols. No conec gai­res casos simi­lars entre les estre­lles del fut­bol, esport en què sem­bla que no es poden fer ofer­tes a la baixa a segons qui. I això hipo­teca les reno­va­ci­ons gene­ra­ci­o­nals, perquè no que­den diners per fit­xar. I qui sap si genera dis­fun­ci­ons amb altres nego­ci­a­ci­ons en curs. Cada cosa al seu temps: Víctor Valdés hau­ria d'haver ampliat el seu con­tracte abans que un juga­dor amb menys recor­re­gut. I hau­ria d'haver fir­mat el que seria el millor con­tracte de la seva vida. Un con­tracte que no hau­ria d'haver dei­xat cap porta oberta a la temp­tació de mar­xar.

Veig que del club surt el mis­satge que la reno­vació ha de ser pau­sada. Sem­bla que s'admet que n'hi ha d'haver, més de per­so­nes que no pas de l'estil. No ho dis­cu­tiré, ells tenen més infor­mació, ells en saben més. Els que poden, que actuïn en funció del seu cri­teri. Nosal­tres, que no podem ser acrítics, siguem com a mínim cohe­rents.