Tarragona no esborrona
s'ha arronsat
per la crisi i
ha fet front
amb valentia i seny al repte d'organitzar
uns Jocs del Mediterrani el 2017 que la posin al mapa
Aprofito aquesta treva en la gran batalla blaugrana que ha aportat la nova aturada de la intermitent lliga espanyola per canviar un cop més de tema i poder dedicar aquesta contraportada dels dilluns a un tema que no estigui lligat a la sempre omnipresent actualitat mediàtica blaugrana. Amb tot el respecte pel Cartagena, el partit de copa de divendres passat no em sembla de prou entitat per tenir els ulls clavats en la dinàmica dels de Gerardo Martino i haurem d'esperar al cap de setmana contra el Vila-real per reprendre l'increïble debat sobre si el líder de la competició està en crisi. El líder!
Però bé, en parlarem dilluns vinent. Avui, com els deia, vull aprofitar per parlar de la que segurament és la cita esportiva més important que organitzarà el nostre país en anys: els Jocs del Mediterrani que se celebraran a Tarragona el 2017. La concessió dels Jocs va ser rebuda amb eufòria a la capital tarragonina, però l'esclat de la crisi econòmica i les grans dificultats que comporta per afrontar l'organització dels Jocs, especialment per la immensa davallada dels pressupostos públics, també generen gran preocupació.
Ara bé, Tarragona no s'ha arronsat i ha fet front a aquest gran projecte amb valentia i seny. Ho dic des del coneixement que tinc del projecte i del mateix alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, amb qui discrepo en alguns aspectes pel que fa a les seves posicions d'aspecte nacional i fins i tot territorial, en què com a alcalde de Tarragona, lògicament i legitimament, manté posicions de centralitat que jo no comparteixo. Ballesteros, a més, com molts alcaldes, no passa el millor moment pel que fa a popularitat al capdavant de la gestió municipal. I com molts alcaldes també ha de suportar protestes i moltes crítiques veïnals. Però va amb el càrrec, això. Com també afrontar projectes importants com són aquests Jocs del Mediterrani del 2017. I no sé si aquell any l'amic Ballesteros serà alcalde o no, ja ho decidiran els tarragonins i tarragonines, això. Però fins ara el projecte dels Jocs mereix una gran felicitació i els millors desitjos per a la ciutat i el seu alcalde.
Vaig esmorzar amb Ballesteros fa un parell de mesos i vam repassar tot de projectes d'aquelles estimades terres. Però sobretot vam parlar dels Jocs. I un incrèdul periodista com jo va acabar la distesa xerrada sabent que aquest projecte sortiria bé només escoltant amb quin convenciment en parlava l'alcalde tarragoní. En aquell moment, no em va donar resposta a algunes qüestions que a mi em semblaven clau, però em va transmetre la tranquil·litat que tot estava sota control. Aspectes com la construcció de la vila olímpica, determinats equipaments esportius bàsics per als Jocs i la necessitat de dinamitzar la política de patrocinis atesa la falta de diners públics. Doncs bé. Moltes d'aquestes qüestions estan ja encarrilades, i pel que diuen els experts i els responsables internacionals, de manera del tot satisfactòria.
El Comitè Internacional dels Jocs del Mediterrani, encapçalat pel seu president Amar Addadi, ja ha aprovat el pla director dels Jocs del 2017. Un document amb solucions anticrisi revolucionàries com situar la Vila Mediterrània al complex hoteler de Salou. Tarragona ha sabut trencar dinàmiques i pensar diferent. Per què crear una vila olímpica de pressupost inassumible, amb pisos que després feina rai què fer-ne a causa de la saturació immobiliària actual, quan Tarragona disposa d'un dels complexos hotelers més importants de l'Estat a Salou i simplement cal tancar un grup de quatre o cinc grans hotels estratègicament situats per allotjar els esportistes! Ho trobo magnífic! També està ja dissenyada l'anella olímpica, que es farà en un barri com Campclar, en una antiga perifèria tarragonina cada cop més central, i es treu a concurs tot el tema de captació de patrocinis, tasca en què cal demanar al govern espanyol que col·labori amb totes les modificacions legals necessàries.
Tarragona no és ni de lluny la ciutat grisa que pensen molts catalans del Llobregat en amunt. Crec que en un país fet a partir de la marca Barcelona i d'estrelles Michelin que només llueixen del nord estant, el nostre sud i Tarragona al capdavant és la gran desconeguda. I es mereix que d'una vegada se la posi al mapa per alguna cosa més que les petroquímiques o Port Aventura. I els Jocs poden fer-ho. Perquè és cert que quan passo pel Morell i la Pobla de Mafumet per anar a casa la mirada es fa gran i el cor s'encongeix una mica. Però ja els dic jo que Tarragona no esborrona. No almenys per a aquests Jocs del Mediterrani. El 2017 serà l'any de Tarragona. I qui sap si els primers Jocs d'una nova Catalunya. Molta sort.