Thievy és un bon noi, potser massa, i aquesta bonhomia li pot passar factura. Ara mateix, el francès, amb 21 anys, és un projecte de gran jugador. Té un físic privilegiat, té espurnes de qualitat, té carisma per connectar amb la gent gràcies a un immens somriure que destil·la felicitat. A tots aquests elements que li ha donat la natura, s'hi afegeix la sort que va tenir de caure en el draft del 2011 i ser el primer futbolista de la residència de Sant Adrià a fer el salt al primer equip. Thievy va fugir de l'Espanyol perquè no aguantava el proteccionisme i la vigilància constant de Mauricio Pochettino. L'argentí era com un pare protector que anava més enllà del que era un tècnic a l'ús. Vigilava les amistats i les relacions del francès fins a l'extrem, i aquest seguiment va suposar l'asfixia a Thievy, que va acabar explotant. A Las Palmas va trobar la felicitat emparat per la mà esquerre de Sergio Lobera i el clima tropical de les Canàries. Allà va començar a madurar, tot i que va deixar certes pinzellades dels seu caràcter d'enfant terrible, com conduir sense permís. El seu retorn a l'Espanyol va ser per la porta gran i estava esperançat a fer un bon paper. Tres gols el van convertir en pitxitxi momentani, però ell en volia més. Anhelava una titularitat en la lliga que encara no ha aconseguit. Algunes persones del seu cercle més íntim li han dit fins a la sacietat que tingui paciència, que porti una vida ordenada, que sigui professional i lluiti pel seu somni d'infantesa. Durant aquestes darreres setmanes n'ha fet cas omís i ha tirat pel dret motivat per la seva esbojarrada ment d'adolescent. Thievy encara és a temps de rectificar i reconduir la seva incipient carrera de futbolista. La matèria primera hi és, però necessita netejar el seu cervell de bajanades i escoltar aquells que de veritat l'estimen i vetllen pels seus interessos reals. La vida de futbolista és curta, i el francès corre el risc de descarrilar de manera prematura. No seria el primer.