Un ja no sap si la culpa és de l'embolic que provoquen els que manen, però gaires caps de setmana de competició com aquest darrer posaran fi al futbol. Si d'una banda la competició de la copa ja està mal plantejada només faltava que als artistes principals els servís per fer la becaina.

L'Espanyol ha tingut la sort que el seu ridícul a Jaén no ha estat una excepció. Molts altres equips de primera també han ensenyat les vergonyes. Es poden entendre i justificar moltes coses, però no entendré mai que abans d'un partit es diguin unes coses i després a l'hora de la veritat passi tot el contrari. Sobretot en els partits de copa. En la prèvia, l'entrenador va advertir, solemnement, que el pitjor enemic de l'equip eren ells mateixos. Va apel·lar als tòpics que el contrari no era un rival fàcil, que hi posarien allò que s'hi ha de posar, que la competició de copa era un estímul per a l'Espanyol... Només la va encertar en això que l'enemic rau en un mateix. Els dos errors defensius de manual, com el dia de la Real Sociedad, ho van certificar. Tornant al principi ara es porta dir que els seguidors de l'Espanyol cada vegada van menys a l'estadi. I, és clar, es dóna la culpa a la marxa de l'equip, als accessos, a la directiva... Segur que tot plegat fa feix, però només cal mirar i observar l'assistència a la majoria dels altres estadis, sobretot de segona. En general fan pena. Tot això dels horaris dels partits és un galimaties enorme, però la sensació és que ningú hi fa res. Ja es diu que a Anglaterra o Alemanya abans de començar la competició se sap perfectament el calendari amb el dia i l'hora inamovibles, però aquí això sona a música celestial. Més que manar les televisions mana una desorganització que voreja l'estupidesa. Dels partits que van donar en obert el cap de setmana passat t'hi havies de fixar molt bé per deduir si el partit era de copa o de la lliga de segona. Tampoc valien la pena de dolents que eren.