Carles Feriche ja no és el seleccionador espanyol d'hoquei sobre patins. El tècnic barceloní va anunciar ahir que deixava el càrrec després de vuit anys en què ha portat la selecció espanyola a l'excel·lència, guanyant totes les grans competicions en què l'ha dirigit, cinc campionats del món (2005, 2007, 2009, 2011 i 2013) i quatre d'europeus (2006, 2008, 2010 i 2012) i sense haver perdut cap partit. Millor impossible. Una trajectòria a la qual caldria afegir els anys al capdavant de la selecció espanyola femenina, en què va guanyar un campionat del món (2000), va ser tres cops segon en l'europeu (1999, 2001 i 2003) i dos cops tercer en el mundial (2002 i 2004) en els sis grans tornejos en què va dirigir la selecció espanyola femenina absoluta.

Carles Feriche marxa, doncs, com un dels millors seleccionadors de la història de l'hoquei mundial –per palmarès, el millor, ja que és l'únic que ha guanyat cinc mundials consecutius–. Tothom sap que els èxits de les seleccions espanyoles d'hoquei sobre patins es basen, per damunt de tot, en els jugadors i jugadores catalans. Els que ha aconseguit Feriche durat els catorze anys que ha estat al capdavant de les seleccions espanyoles absolutes –femenina i masculina–, també. La majoria absoluta de catalans en les seleccions espanyoles és més gran que la majoria absoluta del PP al Congrés dels Diputats. Tothom ho sap.

Des del punt de vista nacional –català, és clar–, la trajectòria de Feriche amb la selecció espanyola masculina té un punt d'inici trist. Feriche va debutar en el mundial del 2005, a San José, agafant el relleu de Catxo Ordeig –un altre català, és clar–. I Espanya, amb deu jugadors catalans, va guanyar, i va iniciar la ratxa que encara dura. En aquell mundial hi hauria d'haver jugat la selecció catalana, campiona del món B el 2004, quan es va guanyar el dret a jugar el mundial A. Catalunya però, no hi va arribar a participar. El reconeixement provisional de la Federació Catalana de Patinatge el març del 2004 no va ser ratificat en la vergonyosa assemblea de Fresno del novembre del 2004 i Catalunya va quedar fora del mundial del 2005. I el novembre del 2005, a l'assemblea de Roma, Carmelo Paniagua, llavors ja president de la Federació Espanyola de Patinatge, va refregar el passaport a la cara de tots els catalans per recordar-nos que l'únic dret que tenim per triomfar en el món de l'esport és fer-ho com a espanyols. Com havien fet el mes d'agost a San José, Carles Feriche i deu jugadors catalans.

Feriche i aquells deu jugadors catalans només podien ser campions del món aquell any, i en els següents, jugant amb Espanya. Abans del mundial del 2005, Feriche va dir: “Aquí tots tenim les nostres conviccions internes, tothom té la seva opinió, però ningú la manifesta. Ara defensem l'hoquei espanyol i, per tant, també el català. És el que hi ha, i el dia de demà ja en parlarem.” Ha arribat ja el dia de demà?