El Barcelona-Celtic de dimecres ens deixa un bon escenari per parlar del davanter centre del Barça. Amb Messi lesionat i Cesc sancionat, Neymar va ser l'escollit per fer la feina del 9 amb uns resultats magnífics: tres gols i una assistència a Pedro, a més d'un munt de jugades espectaculars que van fer aixecar els aficionats de les seves cadires. La combinació Alexis-Neymar-Pedro va resultar molt positiva, i no només per la capacitat de pressió del xilè i del canari (5 pilotes recuperades de Pedro i 3 d'Alexis), sinó també per la mobilitat extraordinària de tots tres amb una magnífica execució i interpretació de la generació i l'aprofitament dels espais. Els centrals Van Dijk i Ambrose es van mostrar impotents amb les anades i vingudes dels davanters, ara cap al mig ara cap a la banda, sempre ocupant les tres posicions d'atac, però mai en una posició fixa. En total, i durant el joc d'atac, el Barça va provocar 14 moviments del davanter centre (Neymar, 6; Pedro, 5; Alexis, 2 i Tello i Dongou, 1) per generar 15 ocasions, sis de les quals van acabar amb la pilota al fons de la xarxa. L'exhibició d'aquesta idea va ser excel·lent. I això és evolucionar. I això és el que es demana al Tata. Bé per a ell i també per als jugadors. I cal que no sigui flor d'un dia...

Vol dir això que quan torni Messi s'ha d'obrir un debat sobre la posició de l'argentí i de Neymar? Els millors futbolistes d'un equip han de jugar allà on més puguin intervenir, és a dir, pel mig, on puguin tocar moltes vegades la pilota per aportar el seu talent individual a l'interès general de l'equip. Si Messi està en condicions ha de jugar de davanter centre, perquè allà toca més pilotes que a la banda i, evidentment, com més en toqui millor. Com que ell no hi és, Neymar ha d'ocupar aquesta posició. Oi que el brasiler és el segon millor davanter? Doncs, seguint la mateixa teoria, ha d'actuar centrat. Amb el 10 i l'11 al camp, sobra Pedro o Alexis i, és clar, es perd pressió i recuperació. L'evolució d'aquesta posada en escena i d'aquest capítol particular és a les mans de Martino. I això seria evolucionar. I això és el que es demana al Tata.

Sentir Gerardo Martino queixant-se de l'entorn o donant voltes al debat de l'estil blaugrana és decebedor. El tècnic argentí, com ell reconeix, desconeix el tarannà que ha acompanyat el Barcelona durant tota la seva història i, com que és evident que no el podrà canviar, el que ha de fer és centrar-se en la raó per la qual ha estat contractat, és a dir, liderar l'equip de futbol del Futbol Club Barcelona cap al següent estat, que, deixeu-m'ho dir, a hores d'ara ningú sap com serà. I, com que té tanta feina, més val que no perdi el temps en cap altra qüestió que no sigui la pilota.

I ara que ja tenim data i pregunta, que ningú que busqui la llibertat del nostre país trobi una excusa per no empènyer. Dir que tenim pressa, ara, és poc.