Després de llegir The secret race, de Tyler Hamilton, i de veure els buits que hi ha en la classificació del Tour de França, un hom no pot sinó pensar que la història és tan reconsagrada que es corregeix per si mateixa. El llibre, subtitulat “La història oculta del dopatge en el ciclisme”, és passador, recomanable i tan determinant com van ser anteriorment The lord of the rings, Diners, poder i dòping als Jocs Olímpics, de 1992, i For God, country and Coca-cola, d'un any després. Són llibres redactats per professionals de l'escriptura, capaços de captar l'atenció mitjançant la dosificació de dades espectaculars i constatables, d'encadenar els apartats i els capítols amb prediccions i presagis, i, sobretot, de mantenir l'empatia del lector amb l'aparença de veritat que provoca una confessió redactada en primera persona. Daniel Coyle, en aquest cas, periodista del New York Times, fa servir la veu del ciclista penedit que entre el 1998 i el 2004 va ser lloctinent, primer, i rival, després, de l'omnipotent Lance Armstrong, a qui va ajudar a guanyar els primers dels set Tours de França que, al final d'aquest petit capítol de la història, van acabar esborrant-li de la classificació del Tour per haver perdut la carrera del dopatge.

Els imperis, des d'abans de Roma i tot, cauen, no pas pel seu propi pes, sinó perquè es podreixen; els imperis personals, els imperis econòmics i els imperis polítics, ens explica la història; la passada i la recent.

Un bossa de sang equivocada, una acumulació de greuges, la prepotència, la ceguesa de tots els reis Sol que han confós al llarg dels temps les lleis i les normes amb la catifa del seu poder, ensopega finalment amb una simple arruga i tot es vessa. No és que l'emperador camini nu, és que l'imperi és un mal negoci; perquè, per mantenir-se, s'ha de cruspir els fills que engendra; i ja es veu, que això no ha de ser digerible.