Diu Rosell que el Barça té les portes obertes per a Guardiola. I tant! Només faltaria. Sense caure en nostàlgies ni egoismes emocionals, som uns quants els que esperem el retorn d'en Pep a casa. Quan ell vulgui i consideri arribat el moment, sigui a mitjà o a llarg termini. Millor encara, quan assumeixi de manera natural que té encara l'expedient de servei a la causa pendent d'acabar, quan vegi clar que li queden uns quants fulls per omplir. En Pep ja forma part del millor santoral d'aquesta religió laica, forjat per Gamper, Samitier, Kubala, Cruyff i Messi, gent que té com a denominador comú l'esperit d'entrega més altruista i desinteressat, i també el fet d'haver procurat un salt exponencial de qualitat en la història de l'entitat, aquesta trajectòria de 114 anys que tan poc valoren uns i tan present té el noi de Santpedor a l'hora d'aprendre lliçons i conseqüències. Algun dia, esperem, l'actual entrenador del Bayern hauria d'assumir de manera natural la predestinació que li marca la vida: representa el bo i millor de la idea personificada, el compromís, la voluntat de servei, el talent i el mèrit de treballar per ser millor i treure el suc de la perseverança en la feina. Si algun dia la maduresa el porta a prescindir del desgast generat per les crítiques d'aquells que no li arriben moralment ni a la sola de la sabata, ha de tenir el suport i la complicitat col·lectiva necessaris a fi d'assumir la presidència de l'entitat. No parlem ja d'un retorn a la banqueta, ni d'una hipotètica secretària tècnica, no. Ha de tornar a dalt de tot, envoltat d'un equip de col·laboradors del seu mateix tarannà; ell, que ja coneix les particularitats, personalitats, ismes, bonys i berrugues del fenomen blaugrana talment com si l'hagués parit.

Guardiola és una referència indispensable, potser la referència per implantar una manera d'entendre el Barça que és la més propera a la sublimació de l'amor que milions de persones senten per l'entitat. Amb ell, conceptes com els valors, tan desgastats pels interessats que empren el club per a la promoció personal, cobren exacte sentit ètic i estètic. No li importa expressar les seves idees mentre altres callen per por i conveniència. Si ell ens digués que cal un Camp Nou, l'escoltaríem i el creuríem per credibilitat, perquè el coneixem i no hi ha segones intencions ni lectures interessades de benefici. Si ens portés per aquí o per allà, dirigint com el líder moral que és, entendríem que ho fa en benefici de l'entitat. Avui dia, quan tan car s'ha posat tot de descreguts com ens fa tornar l'abús, encara hi ha gent per la qual posaríem la mà al foc sense por de cremar-nos. I aquest és el millor patrimoni humà i professional que guarda en Pep.

Per descomptat, doncs, que ha de tenir, les portes obertes de bat a bat!