Fins a quin punt és una dada rellevant que el Barça hagi estat l'equip de la primera fase de la lliga de campions amb més possessió de pilota (63%)? Té algun significat que el gol de Tello contra el Celtic tingui el rècord de passades prèvies (40) en la història de la competició? Cap d'aquestes qüestions té un valor absolut. La possessió no té traducció automàtica en gols, hi ha equips, fins i tot grans, que la regalen. I, de les 40 passades, sabem que n'hi ha molt poques de decisives i unes quantes de menor transcendència. El que sí que semblen afirmar aquestes dades és que tenir la pilota i passar-la són –és a dir, mai han deixat de ser– dos conceptes sistèmics en el futbol del Barça. És innegable que en aquests primers mesos amb Gerardo Martino a la banqueta, l'equip ha transmès missatges de canvi, que el situaven en una mena de transició cap al desconegut, però també és innegable que la percepció exterior d'aquesta evolució ha estat exagerada i fins i tot oportunista, atribuint partits correctes, discrets, pràctics, fluixos o dolents sempre a un canvi d'estil i a una pèrdua d'identitat de l'equip. El Barça continua sent el Barça. Continua volent la pilota, ser protagonista, jugar al camp del rival, però no vol –ni pot– renunciar a utilitzar altres armes que li poden permetre obrir un partit o tancar-lo, perquè això el fa més competitiu. Incorporar arguments nous o poc treballats a la dinàmica de joc, als automatismes de l'equip, a la presa de decisions al terreny de joc i obtenir-ne una regularitat necessita un temps. La reacció d'humilitat del Barça al camp del Cartagena va tancar un parèntesi de dues derrotes consecutives (les úniques de la temporada). I el missatge futbolístic contra el Celtic i el Vila-real hauria de tancar el parèntesi de la traïció a l'estil. Perquè no existeix. L'equip ja ho havia demostrat vint minuts aquí, mitja part allà. En els dos últims partits, hi ha sumat la continuïtat dels noranta minuts. L'equip està lligant caps. I si la progressió es manté, no fa por el City, ni cap rival.