Qui millor per aproximar-te a l'excel·lència, per donar un valor afegit al teu rendiment esportiu d'alt nivell que algú que ho hagi experimentat en primera persona. En futbol tenim molts exemples d'exjugadors que van triomfar al camp i que ara ho fan a les banquetes (Guardiola al Bayern de Munic; Simeone a Atlético de Madrid, Antonio Conte al Juventus i Juan Antonio Pizzi al San Lorenzo). En el bàsquet, l'actual Madrid també està dirigit per un exjugador d'àmplia trajectòria com és Pablo Laso. Esports col·lectius en què la figura del líder en l'estratègia i la tàctica és determinant. Aquest plus de l'exprofessional triomfador que entrena equips de referència també s'ha traslladat a l'esport individual. I el tennis ha vist desembarcar en els últims temps grans mites per fer-se càrrec dels jugadors top de l'actualitat. Tres dels deu millors jugadors del món s'han encomanat a guanyadors de Grand Slams, figures en les seves èpoques que ara es posen al servei de les noves icones del tennis mundial. L'últim cas és el de Novak Djokovic, que ha decidit integrar en el seu quadre tècnic Boris Becker. L'alemany de 46 anys s'estrena com a entrenador de primer nivell i ho farà agafant el relleu de Marian Vajda, que continuarà a l'equip de Djokovic però sense fer les funcions de tècnic número 1. Becker té sis Grand Slams, els mateixos que té ara el serbi. El francès Richard Gasquet també ha escollit un extennista per dirigir el seu futur. És el català Sergi Bruguera, dos cops campió a Roland Garros. Serà a partir del mes de febrer, just després de l'Open d'Austràlia. I des de fa uns mesos, Andy Murray juga vigilat per l'atenta mirada d'Ivan Lendl, amb vuit Grand Slams. Curiosament, tots dos han format un tàndem molt consistent a Wimbledon, on mai va guanyar l'extennista txec. En el rerefons de tot plegat s'hi amaga la piràmide de l'èxit: poder aprendre, voler aprendre, saber aprendre i demostrar allò après. I fer-ho al costat dels millors.