Escoltant ahir el discurs de Sandro Rosell davant del mitjans de comunicació em vénen al cap temps pretèrits, em fa l'efecte, aquells que tant agraden al president. Resulta que la Comissió Europea ha obert un expedient per suposades ajudes públiques il·legals a uns quants clubs de la lliga espanyola de futbol entre els quals hi ha el Barça; que el jutge Pablo Ruz ordena al club que li enviï de manera urgent els contractes de Neymar abans de decidir si accepta a tràmit la demanda del soci Jordi Casas (un mal barcelonista, és clar!) per una presumpta apropiació indeguda en l'operació del fitxatge de l'estrella brasilera; que Leo Messi i el seu entorn està vigilat per la Guàrdia Civil a la recerca dels paradisos fiscals on van anar a parar certs diners dels bolos de l'estiu; que el Brasil pressiona pels vells negocis del president que, amb motiu o sense, decideix viatjar al Paraguai sense fer escala brasilera tot i que l'alternativa és més llarga i complicada; els assumptes compartits amb l'expresident de la Confederació Brasilera de Futbol, Ricardo Teixeira, fugit a Miami amb aspiracions de venir a Andorra; la promesa de la venda de la seva empresa BSM per compromís electoral que es produeix tard i que deixa la seva esposa com a administradora fins que esclata l'escàndol dels acords amb els Boixos Nois i, curiosament, aquells mateixos dies, Marta Pineda cessa de les seves funcions; demandes de responsabilitat social i civil amunt i avall... I fins i tot els àrbitres!

Tot el món contra el Barça! Serà possible tanta confabulació! Calma i tranquil·litat: el temps posarà tothom a lloc i dictarà sentències sobre totes aquestes qüestions i moltes d'altres que alteren la calma de Rosell. No l'hauria de sorprendre. Ell mateix hi ha col·laborat força en els darrers temps. Que treballi la justícia.

Ara, a més, té feina perquè el 20 de gener Rosell i la seva junta han de prendre una decisió important pel que fa al futur del Barcelona. Fa quatre dies no es podien fer fotocòpies en color i ara, de cop, la directiva vol emprendre una obra que anirà, segons els càlculs que ells mateixos han citat, dels 600 als 1.200 milions d'euros. Per què tanta pressa? No es coneixen manifestacions per enderrocar el Camp Nou. Potser hi ha coses que el soci hauria de conèixer... i potser tot plegat té a veure amb allò que dèiem, els enyorats temps passats que l'han portat, com aleshores, a voler rodejar-se de totxos.

Un últim detall de la compareixença del president: el Barça no es definirà en l'històric conflicte polític que viu el nostre país segons Rosell, perquè el club no és una persona i no té opinió pròpia. Per anar a Extremadura a disculpar-se, sí que en té. Cal que recordem totes les entitats que no són una persona i han manifestat la seva opinió? Una vegada més, tornem als temps passats i a la visió interessada dels que ens volen fer creure que la política i l'esport caminen per vies separades. Una pena.

Acabem, com cada setmana, amb pressa. Amb molta pressa. Amb més pressa que mai.