Era la fórmula que s'havia de menjar el món, aviat farà 20 anys. Aquesta setmana que els escàndols polítics se succeeixen un rere l'altre fins al punt que el que sents –o llegeixes– a la tarda fa que t'oblidis del que has sentit al matí o el dia anterior, que s'ha parlat –i escrit– sobre la bombolla del futbol entremig del discurs de polítics i polítiques (ens en vénen unes quantes, al cap, començant per A, per E...) que insulten la democràcia cada cop que la posen en boca seva. Aquella religió a la recerca d'un déu que teoritzava Vázquez Montalbán i que exemplificava, el mestre periodístic, amb Ronaldo (el bo, primer; el gras, després, i ara ja...) Sí, la final de Saint-Denis contra la França de la xeringa si em permeten, tapada per allò de la integració racial. És que es veu que els blancs anaven com si fossin Virenque, sobretot els que estaven a la Juve. El déu de llavors va jugar –i perdre– aquella final per pressions dels seus patrocinadors. I ara, unes quantes divinitats després diuen que la bombolla esclata? Messi, les declaracions del qual via correu electrònic amb un arxiu adjunt al programa de Jordi Basté, em va fer creure que l'imitaven quan vaig sentir la seva tercera declaració, ahir passades les vuit del matí. Fa setmanes que és a l'Argentina fent el que no va fer a l'estiu perquè feia partits benèfics (?). I, a sobre, hem de veure'l entrenar-se a les instal·lacions de l'albiceleste, amb l'equipament de marca i amb patrocinadors diferents de les del club que el paga. Que sí, que ara és ell, el déu...

Mentrestant, el Barça d'handbol s'ha d'escarrassar perquè el Palau, i la seva graderia, presenti una imatge digna aquest cap de setmana. Per no parlar del partit de Catalunya a Montjuïc, el dia 30, o tants i tants estadis i recintes amb mitja entrada, i gràcies. Fa l'efecte que aviat ens pagaran per anar a veure espectacles esportius. Fa uns anys, ja durant la crisi, vaig viure una proposta de patrocini: una empresa volia pagar els abonaments d'un club als aficionats. S'ho creuen?