Sembla que costa adonar-se'n: el Barça no és cap empresa, i en el club sempre han de prevaler els aspectes socials i esportius. Des d'una perspectiva mínimament humanista, estaríem d'acord que els comptes d'explotació mai no haurien de manar en sectors com la sanitat i l'educació. Aleshores, com rediantres s'ha de permetre en el Barça? Més enllà de bromera i polèmica, el clatellot dialèctic de Messi a Javier Faus hauria de generar reflexió a la junta. Llàstima que els directius no la faran, entestats a negar el passat, en la seva voluntat aferrissada de passar a la història –aquesta que tant se'ls en fot–, com a constructors de la nova mola que ja ultrapassa els mil milions d'euros d'increïble pressupost, suma que comenten com si fos xavalla. És una qüestió de prioritats, i la del Barça queda clara: d'una banda, forjar i mantenir un equip competitiu a l'elit mundial, just allò que Cruyff deia de “posar els calés al camp”; per l'altra, treballar amb l'objectiu de preservar la identitat social i popular del club amb quotes que siguin assumibles per a tothom, que no signifiquin càrregues exagerades per a les economies familiars, prou resignades a patir en els temps que corren.

Després, un cop marcades les preferències, ja vénen els directius i el paper que els toca gestionar. Per exemple, obtenir recursos que permetin preservar l'excel·lència esportiva i evitar que s'enlairi el cost de la primera plantilla fins a percentatges inassolibles. I aquests ingressos no han d'estar forçosament lligats a l'explotació del nou estadi, tal com ens volen convèncer, sinó que poden arribar per l'admiració que desperta arreu el joc blaugrana i els seus especials senyals d'identitat. Per tant, no caldria vincular la imatge del club a gent que es vol netejar la seva, com en el cas de Qatar, però això ja són figues d'un altre paner. En el convuls panorama dels darrers dies, també en vista d'insidioses campanyes externes llançades per afeblir el club, tampoc cal recuperar el victimisme, abans tan habitual i que crèiem feliçment superat. Cal procedir amb mà ferma, mostrar criteri decidit en la salvaguarda de la pròpia entitat. De vegades el mal ve de fora, sí, és clar, però altres cops convé afrontar els obstacles interns amb calma, rumb clar i fent, només, el paper que et toca representar en la funció, sense reclamar més protagonisme. I així, si volen fastiguejar el millor jugador de la història fins que marxi, que ho facin els de fora, però que no es disparin trets al peu des de dins. Els directius només han de procurar que les coses rutllin d'acord amb les ambicions perennes en el Mésque un club. O, com diu Rosell, anteposant l'interès del club a interessos personals. Voluntat que no sempre transmeten clarament.