Per no perdre el costum
Només tres equips van guanyar diumenge a casa: l'Atlético, l'Athletic de Bilbao i l'Espanyol. Amb independència del rival amb el qual es van enfrontar no està gens malament el detall dels d'Aguirre contribuint a fer que els seus seguidors passin millor aquests dies de festa sense futbol. Però no deixa de ser també preocupant (o potser no ho és tant!) que en un dels millors partits d'aquests any a Cornellà-el Prat no s'arribés ni als 17.000 espectadors. És veritat que en general, tant a primera com a segona divisió, no és gens fàcil veure els estadis plens ni quan els visiten els equips grans. Tot i això no hi ha dubte que els números de Cornellà-el Prat no quadren. La trajectòria de l'equip podria ser un factor per fer augmentar l'absentisme, però mirant la classificació queda clar que l'Espanyol està situat, lloc amunt lloc avall, en consonància amb el que li permet el seu pressupost. És veritat, també, que hi ha la qüestió dels accessos i el fet de no saber amb suficient antelació el dia i l'hora del partit. I el futbol poc atractiu que es juga, i les televisions, i la pèssima gestió dels organismes oficials del futbol... serien altres factors que caldria considerar. Però una cosa que sí que hauria de preocupar la directiva quan hi ha poca gent al camps és que sobresurti massa sovint un grup d'energúmens amb consignes fora de lloc que són la vergonya del club. A tots els clubs hi ha de tot, però m'emprenya que els seguidors de l'Espanyol hagin d'aguantar massa sovint aquests tics i aquestes maneres faixistoides. Deixem-ho. El que tampoc em va agradar diumenge és la poca apetència de l'entrenador. Amb un 4-0 a favor va fer els canvis massa aviat, quan els que eren al camp s'ho estaven passant la mar de bé. “Esperi's home, deixi que en facin un o dos més!” Doncs no. Destarotada general, dos regalets de Nadal per als contraris i sortida de l'estadi amb mal gust de boca. Que no s'hi acostumin!