Després de gairebé mitja lliga, ningú ja no s'atreveix a dir que l'Atlético de Madrid defallirà i que la competició és cosa de dos, del Barça i del Madrid. Els d'El Cholo Simeone han demostrat jornada rere jornada que són un equip compacte i potent en totes les seves línies. T'agradarà més o menys el seu joc, però a hores d'ara és el rival més perillós que té el Barça en la lluita pel títol. El partit al Calderón, just d'aquí a una setmana, s'albira decisiu. Si guanyen els blaugrana donaran un cop d'autoritat –definitiu no, evidentment– i el seu crèdit pujarà molts punts. Per contra, si el vencedor és l'Atlético, la seva moral s'enfilarà pels núvols i es convertirà en un conjunt encara més temible.

L'equilibri dels colchoneros comença a la porteria, amb Courtois. El belga, de només 21 anys, és tota una garantia de seguretat, i tot i la seva joventut, ja acumula força experiència. El Barça el segueix de prop i no es descarta que pugui ser el substitut de Víctor Valdés, sempre que el Chelsea, que en té els drets, s'hi posi bé i vulgui negociar. La línia defensiva és una de les millors, per no dir la millor, de la lliga espanyola. Els laterals, Juanfran i Filipe Luís, són molt verticals i es converteixen en una opció més a l'hora d'atacar per les bandes. Per la seva banda, els centrals, Miranda i Godín, són seguríssims i van molt bé de cap, un recurs que l'Atlético aprofita d'allò més bé –només cal recordar l'històric gol que va marcar Miranda en l'última final de copa del Rei, al Bernabéu, contra el Madrid.

Al mig del camp hi ha un perfecte equilibri. Gabi i Tiago hi aporten la pressió, la força i el coratge, mentre que Arda Turan i Koke representen la creativitat i el bon joc. Precisament, Koke és un dels nous talents del futbol espanyol i alguns ja el veuen com el substitut de Xavi al Camp Nou. Altres equips europeus, com el Bayern i el Manchester United, també estan molt interessats en el seu fitxatge.

I de la davantera, què es pot dir que ja no s'hagi explicat? Villa sembla haver recuperat l'olfacte de gol, mentre que Diego Costa no deixa de sorprendre dia rere dia. El brasiler ha fet eclosió definitivament després de la marxa de Falcao i ja ha fet 19 gols en 17 partits. Una autèntica bestialitat. Farà bé el Barça de lligar-lo molt de prop al Calderón, perquè Diego Costa és capaç de treure petroli de qualsevol jugada, per més aïllada que sigui.

A la banqueta, Simeone també té molts recursos, sobretot ofensius. El jugador número 12 és Raúl García, exjugador de l'Osasuna, que aquesta temporada ha recuperat el seu màxim nivell i que està en estat de gràcia de cara a gol. L'altra alternativa per a la davantera és Adrián, que no és el mateix d'altres anys però que, de mica en mica, va agafant confiança. Per contra, un dels nous fitxatges, Leo Baptistão, no ha acabat de reeixir. També cal destacar algunes joves promeses, com Oliver Torres.

Però la gran estrella i el veritable artífex d'aquest Atlético és El Cholo Simeone. Ha aconseguit traslladar als seus jugadors aquella energia que ell sempre traspuava al terreny de joc i que el va convertir en un ídol al Manzanares.

El gran handicap que es poden trobar els colchoneros és que no tenen una plantilla tan compensada i llarga com el Barça i el Madrid, i quan arribi l'hora de la veritat, ja sigui en la lliga o en la Champions League, veurem si són capaços d'aguantar el ritme infernal d'aquest primer tram de la temporada.