Hi ha de tot, com en un gran magatzem. El que no trobi el consumidor en el periodisme esportiu català d'avui dia, no existeix. El client pot llegir, escoltar, mirar, triar i remenar entre un exhaustiu inventari, un repertori de marques i signatures que fan indispensable saber qui són i quines pretensions, visibles o amagades, els impulsa. El periodisme ha perdut la batalla, perquè sota tal concepte genèric s'amaguen tota mena de personatges i empreses que han oblidat el correcte sentit de l'ofici, però potser mai com avui el seguidor barcelonista té l'obligació de conèixer de quin peu calça cadascú, encara que només sigui per dubtar del que li volen vendre. Els tenim de tots colors: el que escriu al dictat de la directiva –sempre n'hi ha hagut d'aquestos, consti– o el que té tírria personal a tal jugador i busca excuses sota les pedres per posar-lo com un drap. Tenim l'antimadridista obsessiu que busca complicitats a partir de la contínua comparació esbiaixada, demagògica i, naturalment, fora de context. Tenim l'apocalíptic que s'esquinça les vestes per un empat i acostuma a ser el mateix que demà proclamarà estat de glòria si es guanya per golejada, sense que el seu tarannà amnèsic i oportunista li importi el més mínim, el cas és anar segons marqui el corrent del dia, de consum immediat i volàtil. Tenim també el murri de la colla que s'ha creat un personatge i aprofita l'altaveu per convertir-se en senyor conegut, celebrada la notorietat mediàtica a bars i veïnat de limitada volada intel·lectual. Acostumen a bramar, motivar baixes passions i allunyar-se de la serena reflexió argumentada, que no ven diaris ni genera millors índexs d'audiència.

Per tenir, tenim també quatre patums en nòmina dividides en diversos bàndols. N'hi ha de creguts, convençuts d'haver inventat el futbol i l'escudella a còpia d'escoltar-se tant i, per sort, n'hi ha d'humils, dedicats a la vocació per l'ofici i a facilitar arguments de pes, normalment poc seguits i escoltats a causa de l'enorme soroll ambiental. Podríem estendre la llista fins a l'eternitat i anar posant etiquetes. Llàstima que sigui impossible redactar un manual d'instruccions per a consumidors que detalli qui es qui, on es reculli el full de serveis i la trajectòria de cadascú, com té el cul llogat o si va per lliure. Entre la varietat, la sort de triar, però ara, l'obligació d'escollir bé i no renegar de com són els periodistes, així, a la brava i en general. Això és el mercat de Calaf. Sobretot quan fan enquestes a major glòria de la directiva, per estar a bones amb qui mana. O quan volen passar bou per la bèstia grossa que els convé. Amb el nou Camp Nou, aviat les posicions s'extremaran, quedeu avisats per si us venen una moto sense rodes.