Aquest vespre torna la selecció catalana de futbol. Disputarà el tradicional partit nadalenc contra la selecció de Cap Verd i recuperarà l'Estadi Olímpic Lluís Companys com a escenari, després del parèntesi de l'any passat a Cornellà-el Prat. I cal que l'afició respongui massivament a un partit que es manté malgrat totes les adversitats que arrossega. Perquè aquest és un partit que, ni és cap festa del futbol català, com el tòpic ha interioritzat ja en el discurs periodístic, ni és cap costellada. Aquest és un partit que va molt més enllà de l'aspecte esportiu i que cal entendre com una baula més de l'agenda de futur que s'ha marcat aquest país en direcció a l'exercici del dret a decidir i, si així ho vol la majoria, cap a la independència i la consecució d'un estat propi, que és l'únic instrument possible per a l'oficialització de les nostres seleccions i especialment la de futbol.

Cal aplaudir la determinació de la Federació Catalana de Futbol, presidida per Andreu Subies, de mantenir un partit que lluita contra els elements quan probablement el més fàcil hauria estat llançar la tovallola. Però justament ara és més pertinent que mai l'esforç de mantenir viu un esdeveniment esportiu que ha de connectar les nostres grans figures futbolístiques amb la voluntat majoritària del país. I crec que és un encert haver abordat la renovació en la direcció de la selecció amb Gerard López al capdavant.

Però reitero la necessitat d'emmarcar decididament i sense complexos el partit en la realitat social i nacional que viu Catalunya en la seva lluita per poder exercir el dret a decidir el seu futur. La dificultat de poder triar un rival de major entitat, per la falta de pressupost, però també per la reticència de moltes seleccions de venir a jugar contra Catalunya en aquestes dates, ha de ser compensada per la inequívoca determinació de tots els actors que conformen el partit de fer costat als drets nacionals dels catalans i les catalanes. Tant dels que els agrada el futbol com dels que no. I quan dic tots els actors vull dir des de la mateixa federació fins a l'últim dels jugadors, passant pel seleccionador, les institucions i tot el plantejament de presentació d'aquest esdeveniment esportiu. I crec que el Guanyarem del lema d'aquest any té un vessant important en aquesta direcció.

Mai he sigut partidari de forçar cap esportista a fer res en contra de les seves conviccions, o fins i tot dels seus legítims interessos professionals particulars. Especialment quan exigir segons quines coses era molt més del que els nostres dirigents polítics i bona part de la societat estaven disposats a fer per la sobirania del nostre poble. Però el camí endegat, impulsat per la ciutadania i seguit per bona part dels nostres polítics i dirigents, obliga a revisar aquests aspectes en el món esportiu. Que la data del partit de la selecció catalana s'hagi d'adequar al primer entrenament del Barça després de les vacances nadalenques per garantir la presència dels blaugrana és un element evident de com d'allunyats estan alguns dels nostres cracs de la situació que viu el país. Els jugadors s'han de posar al servei del partit perquè el partit és de la gent i això vol dir posar-se al servei del país.

A ningú se li demana res en què no cregui. I afortunadament cada cop hi ha més jugadors, com Oriol Rosell i Oriol Riera, entre d'altres, que creuen sincerament en el que suposa realment en el context actual el partit nadalenc. Però que a tothom li quedi clar que aquest país enfila un repte col·lectiu transcendental en què es pot tenir la legítima opinió que es vulgui, però en què no serà gaire factible la neutralitat. I els futbolistes d'elit no en seran una excepció. Que molts d'ells disputin l'any vinent el mundial del Brasil amb la selecció espanyola no ha de ser un problema. Però sí que hauran de ser molt conscients que uns mesos més tard, si encara es fa, aquest partit de la selecció catalana serà ben diferent al que han disputat còmodament com una festa o costellada, la qual cosa no exclou l'estima que tenen pel seu país. Perquè dies abans, el poble català haurà manifestat la seva voluntat a les urnes. I en cas de no fer-ho haurà estat per un vet antidemocràtic que marcarà un abans i un després en la relació entre Catalunya i Espanya. I davant d'això no hi tenen cabuda ni festes ni costellades.

Que tothom que té alguna cosa a veure amb el partit ho tingui present. Mentrestant, avui toca mantenir la flama i fer costat a la nostra selecció. Avui, que ningú falti a l'Estadi Olímpic Lluís Companys. Perquè que ningú en dubti: guanyarem!