Torna Messi

És la referència de l'equip que marca les con­di­ci­ons. Unes con­di­ci­ons pràcti­ca­ment inne­go­ci­a­bles. Sén les seves. Sem­pre ha estat així i el límit l'han posat, o inten­tat posar, els entre­na­dors i la direc­tiva del FC Bar­ce­lona per qüesti­ons espor­ti­ves i econòmiques als seus cracs. I no sem­pre les rela­ci­ons amb les estre­lles s'han aca­bat bé a Can Barça. Sovint els convé mirar cap a un l'altre cos­tat i regar l'ego de l'estre­lla per inten­tar no pren­dre mal. No entenc la polèmica per decla­rar que no cal rene­go­ciar cons­tant­ment el seu con­tracte si no és per alguna clàusula que indi­qui que sem­pre, i per damunt de tot, ha de ser el juga­dor més ben pagat de la plan­ti­lla blau­grana.

Tam­poc no entenc la reacció del juga­dor, per­so­natge que mai no aixeca la veu, con­tra el direc­tiu que gosa dir que no cal donar ni un euro més a l'argentí si fa qua­tre dies que ho han fet. Ni les poste­ri­ors decla­ra­ci­ons de direc­tius, pre­si­dent i vice­pre­si­dent espor­tiu, apa­gant qual­se­vol inici de revolta i estal­vi­ant-se que l'estre­lla es queixés ober­ta­ment del tracte que rep, asse­gu­rant que ha de ser el juga­dor més ben pagat del món. No cal tanta sub­missió. Ni assu­mir ris­cos inne­ces­sa­ris amb la gent que corre pel món del fut­bol. Pot arri­bar qual­se­vol oferta des­pro­por­ci­o­nada que ajudi a obrir les por­tes del club a Messi. I això diuen que no ho volen.

Ara feia temps que no es lesi­o­nava, Messi. Ha mar­xat a l'Argen­tina per recu­pe­rar-se d'una lesió i alhora per fer una pre­pa­ració amb cara i ulls per afron­tar el tram final d'aquesta tem­po­rada. Hi ha un cam­pi­o­nat del món al mes de juny, i aquest és un dels rep­tes pen­dents que té Messi en la seva tra­jectòria espor­tiva. Mai no ha pas­sat dels quarts de final en el cam­pi­o­nat del món. El Barça es podrà apro­fi­tar de l'obsessió de Messi de lluir en un mun­dial. Per edat, aquest mun­dial del Bra­sil hau­ria de ser el mun­dial de Messi.

Posats a no enten­dre, tam­poc no entenc el canvi brusc que ha pro­ta­go­nit­zat el juga­dor blau­grana dei­xant de banda la per­sona que ha pro­cu­rat pel seu benes­tar físic vint-i-qua­tre hores al dia durant tres-cents sei­xanta-cinc dies l'any. I en algu­nes oca­si­ons tres-cents sei­xanta-sis dies. El club no ha donat cap expli­cació. I el que ha dit no ha con­vençut ningú. Pot­ser només Messi, que ha vol­gut girar full sense con­tem­pla­ci­ons, arra­co­nant un pro­fes­si­o­nal con­tras­tat. I aquest fet encara fa que sigui menys com­pren­si­ble. Amb Guar­di­ola a la ban­queta del Barça, Messi va arri­bar al seu màxim ren­di­ment. El mar­catge era de prop. Com els millors que mai ha patit en un ter­reny de joc. El tècnic era exi­gent i generós al cent per cent amb les con­di­ci­ons de vida de l'argentí. Poques begu­des refres­cants i bona ali­men­tació a cada àpat. Ara temo que és, si més no, dife­rent. Guar­di­ola és a Munic.

Tot­hom sap que amb Messi damunt la gespa tot va millor en el Barça. És garan­tia de con­tundència. De gol. Està com­pro­vat que ha sabut posar la seva auto­ri­tat i capa­ci­tat fut­bolística al ser­vei del col·lec­tiu. I el col·lec­tiu comença per ell. Ell ho sap i els seus com­panys també. Ho accep­ten. Messi defensa, des de petit, un club i defensa també uns interes­sos comer­ci­als con­crets. Aquí, un dia o altre, hi pot haver dis­cor­dan­ces. El club i ell no llu­ei­xen la mateixa samar­reta. Tenen el mateix escut però dife­rents logos comer­ci­als. Ara tor­narà aviat. Al cent per cent. Con­vençut del que ha de fer amb el Barça fins al maig. I el repte que té al juny. Després ja ho veu­rem.