El 9 Esportiu va complir dijous 12 anys, i ho vam celebrar compartint amb els lectors un recull d'una seixantena de portades d'entre les més de 4.000 publicades des del 2 de gener del 2002. Atesa la modèstia de la celebració, ens va sorprendre l'allau de felicitacions i mostres de suport que vam rebre a través de les xarxes socials. Moltes gràcies. A les institucions, federacions, clubs, esportistes, col·legues de professió, excompanys de viatge, subscriptors i lectors en general. A tots els que vàreu tenir el detall de fer-nos arribar el vostre escalf en menys de 140 caràcters, gràcies. I gràcies, per descomptat, a tots els que heu contribuït al fet que la criatura sigui com és. Als que van parir el projecte, als primers socis que el van fer possible i a tots els que hi treballen o hi han treballat, als que hi col·laboren des del primer dia o des d'abans-d'ahir...

Sentir-nos tan acompanyats no ens resol el compte d'explotació, però ens alimenta l'esperit, que no és poca cosa, i ens encoratja a continuar buscant camins per fer possible el que ens mena als que estem en aquest diari: fer periodisme esportiu en català, de llengua i de referents, al nostre país. No és fàcil, ho sabem prou bé. Dotze anys haurien de ser la preadolescència d'un mitjà de comunicació, però en l'espai d'aquest article no hi cabria la llista de projectes periodístics que no han sobreviscut a la infància.

Corren mals temps per al periodisme. També per al periodisme esportiu, al qual les vaques magres li estan arribant una mica més tard que als mitjans d'informació general, però amb la mateixa força. Per molts motius. En el discurs de lliurament del darrer premi Manuel Vázquez Montalbán, el periodista Joaquim Maria Puyal n'apuntava algun: “L'ofici del periodisme –deia– és un ofici amenaçat pels interessos de la propietat dels mitjans que si redueix la producció de missatges a un simple fons de negoci, ens aboca a un mercantilisme desproporcionat esclau del compte d'explotació.”

La cita ve a tomb per recordar un dels camins als quals em referia fa un moment. És el que ens va portar a una colla de periodistes a constituir-nos en propietat del nostre propi mitjà, a través d'una societat limitada laboral, Maig 2011, el nom de la qual revela el moment en què va ser creada per evitar la defunció prematura del diari que estan llegint. Per això ens ocupa també el compte d'explotació, que hem de tenir present exercici a exercici, justament per no ser-ne esclaus. En aquest cas sí que, parafrasejant l'eslògan, depèn de nosaltres. Els interessos de la propietat són els nostres interessos, perfectament confessables, i exposats, cada dia, a l'aparador de la portada.

Un altre camí, indestriable de l'anterior, és el que ens ha portat a estrènyer l'aliança amb El Punt Avui i a ampliar-la amb El 9 Nou, per guanyar una difusió, una notorietat i una penetració en àmbits concrets, que sols no hauríem pogut assolir. I n'haurem d'explorar més, segur. Són temps de sumar.