Rutina de Messi
Si hem de demanar una joguina als Reis i prometre'ls que serem bons minyons si ens la concedeixen, acabarem ben aviat amb la petició: que tornem al més aviat possible a la rutina habitual de Messi. Res més, que ja és picar prou alt. Per pur egoisme, no volem que el panorama amb ell es mogui ni un mil·límetre, i frisem per situar-nos aviat allà on érem, en posició de gaudir novament amb tot el que aquest geni de la pilota ens havia malacostumat. Martino ho va plasmar ahir amb un altre dels seus afortunats eslògans, dient que el veia “amb mirada assassina”. Perfecte, bon auguri. Lluny del nostre desig exigir-li números extraordinaris o pressionar-lo perquè continuï apujant el llistó dels seus inversemblants records personals, no es tracta d'això. Ens conformem amb el que coneixem i ens resulta familiar del personatge.
Per començar, aquesta manera tan especial i única d'entendre el futbol, consistent a agafar la pilota i posar-la dins, a barraca, sense altres complicacions que vagin més enllà del que el noi converteix en pura pràctica i comproves bocabadat com a espectador. També, desitjar que aquesta vessant futbolístic de Peter Pan no maduri mai, que no creixi per continuar sent fins a l'últim dia el nen feliç de jugar, incapaç d'altres responsabilitats i obligacions, que no sap de res més que no sigui futbol, el seu paradís en terra, la seva única necessitat existencial. De passada, l'obsessiu que prescindeix de qualsevol pressió, circumstància o factor per continuar realitzant la seva obra al rendiment màxim de talent, talment com si estigués engabiat en una urna de vidre i pogués continuar rendint com rendeix gràcies a prescindir de tot el que sobra, de tot el que arriba a prescindir, que és un munt. Res més, aquesta és la rutina de Messi, aquesta és la rutina amb Messi. No fem res per espatllar-la, deixem-ho tot tal qual.
Per tant, fantàstic si continua sense llegir res del que escriguin sobre ell, a la seva salut i glòria o amb ganes de dinamitar-lo, tant se val. Fantàstic si li importa un rave les mil i una teories conspiratives que neixen a diari, que volen cansar-lo, que el volen traslladar a altres equips. Pagueu-li com el millor, tracteu-lo com el millor, eviteu que se li pugin els fums al cap, protegiu-lo, tranquil·litzeu-lo, deixeu-lo en pau, no el sacseu, feu-li fàcil l'existència, i així, sense tocar gaire i sense que es noti gaire, continuarem gaudint del geni. No ha de resultar tan difícil. I no se us acudeixi canviar-lo per Neymar, que el brasiler és encara només un aspirant a projecte d'estrella. Volem tornar a la rutina de Messi, tan simple, tan complexa, tan peculiar, tan única i tan nostra. No la toqueu, no cal que inventeu res, perquè això, en conclusió, és el que més convé al Barça. Rutina de Messi.