Els Reis Mags d'Orient van portar ahir a la nit la màgia i la il·lusió a moltíssimes llars. No a totes, no ho oblidem, perquè és en aquestes dates que cal tenir present les moltes famílies, també a casa nostra, que, sense merèixer-ho, s'han vist abocades a rebre el carbó de l'atur i les necessitats. Però, en tot cas, tampoc això és culpa de Ses Majestats, que s'esforcen perquè tothom rebi algun present en una diada tan especial per als petits i també per als més grans de bon cor. Si hem de repartir culpes no tindrem prou carbó per a alguns polítics i banquers.

Malgrat tot, ahir, a Barcelona, els Tres Reis Mags van decidir passar primer pel Camp Nou abans de passejar-se pels carrers de la capital catalana amb el seu seguici. I els barcelonistes van rebre un bon regal de Reis en forma de victòria i golejada. Algú pot dir que és un regal menor si tenim en compte que el rival era l'Elx. Però que ningú s'enganyi. La pressió era important si tenim en compte que una ensopegada hauria suposat la pèrdua del lideratge en favor de l'Atlético de Madrid. Fet que hauria canviat totalment la perspectiva del pròxim partit de lliga. Que és, sens dubte, un dels més importants de la temporada, contra els homes de Simeone.

Si afegim que Martino es continua mostrant com un tècnic agosarat que s'ha entestat a exercir d'entrenador i fer la seva feina al marge d'estèrils debats i pressions de l'entorn, i que va decidir deixar Neymar a la banqueta, la necessitat de la victòria es feia encara més imperiosa. Però ni l'absència del brasiler ni la de Messi es van notar, perquè els Reis Mags van concedir als barcelonistes el primer dels desitjos de la carta: que Alexis i Pedro continuessin en la gran forma que van mostrar fins a l'aturada nadalenca. I així va ser, tot resolent en el primer quart d'hora el partit amb un gol del canari i un del xilè, que va acabar fent el seu primer hat-trick blaugrana, malgrat que cal reconèixer que Alexis va coquetejar perillosament amb el fora de joc. Gran encert de Martino, tot i que tot plegat li comportarà el problema d'haver de triar en la línia ofensiva quan Messi entri en escena la setmana vinent i Neymar reivindiqui la seva plaça de crac, la qual cosa li costarà més del que probablement preveia.

El meu primer desig futbolístic del 2014 concedit per Ses Majestats té a veure amb Martino. Vaig demanar que Tata tornés a ser Tata després de les vacil·lacions a les quals es va veure sotmès per l'ofensiva dels guardians de l'estil, que diuen els de Crackòvia. I ha estat així, sent ell mateix amb tota la seva forta personalitat futbolística, que ha retornat l'equip a la victòria constant i al millor moment, des del meu punt de vista, d'aquesta temporada, malgrat les baixes importants.

Ara desitjo que em concedeixin la resta de peticions: al cofre de l'or espero trobar, a més de la cinquena pilota d'aquest metall preciós, la millor recuperació de Messi. Que torni sense problemes, per fer-nos gaudir de valent amb les seves meravelles futbolístiques dignes de tot un mag de la pilota i del rei del futbol que encara és, sens dubte, per moltes campanyes desestabilitzadores que li organitzin. Si, a més, recuperem la tranquil·litat d'esperit i parlem del crac argentí a la gespa i no als despatxos, fent que la relliscada del vicepresident Faus hagi estat una simple anècdota, la satisfacció seria màxima.

Continuant amb els desitjos per a Ses Majestats, del cofre de l'encens espero que surti el fum purificador que faci que els barcelonistes creguin una mica més en aquest equip, que no es mereix el dubte permanent davant els grans reptes. Des del meu punt de vista, és tota una falta de respecte cada cop que molts parlen dels enfrontaments amb el Manchester City, el Bayern de Munic i companyia. Els anglesos seran la primera gran prova europea, però aquest Barça no és el mateix de la desfeta de l'any passat contra els bavaresos. Crec que cal tenir-hi més fe.

I finalment, he demanat als Reis Mags que no s'oblidin de la mirra. Té bones propietats curatives i oloroses. I a bona part del barcelonisme li farà molta falta guarir-se de la greu malaltia de l'enyorança que pateix. I tapar l'olor de podridura que es comença a percebre en aquesta eterna guerra civil que només porta enfrontaments sense fi que no van enlloc.

I si tot això no pot ser, que almenys la mateixa estrella que ha guiat els Tres Reis des de sempre, per un cop, no acabi el seu llarg viatge en un portal de Betlem, sinó sobre les quatre barres de la nostra bandera. I que guiï ara els catalans i les catalanes per assolir la fita de llibertat que ens hem proposat com a poble. Feliç 2014.