Hi ha moltes discussions sobre quina seria la situació de l'esport català en cas d'obtenir la independència. De fet, en el manual d'instruccions unionista hi ha un capítol destacat per a les amenaces esportives, que van des de l'ostracisme per al Barça, que es veuria condemnat a jugar una hipotètica lliga catalana, fins al vet etern d'Espanya a l'admissió de les federacions esportives catalanes en els organismes internacionals.

El cert és que una Catalunya independent es veuria reconeguda internacionalment de manera més o menys automàtica, tal com ha succeït amb cada nou estat d'Europa i del món. També cal considerar que cada esport viu una realitat diferent, i que no és el mateix una eventual lliga catalana de bàsquet que una d'hoquei, per posar dos exemples ben contraposats sobre la potència i viabilitat que podrien tenir aquestes competicions.

Però si hi ha un esport que ens dóna moltes pistes i ens ofereix un bon ventall de solucions pràctiques sobre la política esportiva del futur estat català, aquest esport és el rugbi.

En el rugbi, la separació entre estats i països esportius sempre ha estat ben definida. Tothom té clar que es tracta de conceptes diferents, per la qual cosa sempre hi ha hagut una enorme flexibilitat a l'hora de bastir competicions i donar cabuda a situacions atípiques.

En el rugbi, per posar algun exemple, equips italians competeixen en lligues irlandeses, equips catalans s'inscriuen en torneigs anglesos, es formen seleccions amb jugadors de dos estats diferents, i nacions sense estat són plenament reconegudes, i tot plegat sense que ningú no ho trobi estrany.

Quan Catalunya esdevingui un nou estat, l'esport català podrà buscar l'encaix que millor li sembli per a cada disciplina esportiva. El Barça podria jugar la lliga francesa com ho fa el Mònaco, per exemple, o seguir competint en la primera divisió espanyola. Una lliga catalana d'hoquei seria de les més competitives d'Europa. I el rugbi català de la banda sud dels Pirineus, finalment, es podria desempallegar del llast que signifiquen les competicions espanyoles, i elevar el seu nivell integrant-se a lligues franceses o britàniques.