La selecció espanyola femenina d'hoquei sobre patins va guanyar aquest desembre el campionat d'Europa femení, i ho va fer per tercera vegada consecutiva i per quarta vegada en la seva història. Si fa uns mesos en el món de l'hoquei sobre patins es deia que la selecció espanyola masculina –amb nou jugadors catalans a les seves files–, feia història amb els cinc títols mundials consecutius, aquest cop va ser la selecció estatal femenina –amb vuit jugadores catalanes– la que va fer un registre rècord. Tot i que aquest europeu de Mieres es va iniciar amb mal peu sent suspès per no haver arribat al mínim d'equips quan s'havia de disputar, el mes de setembre, i al final es va fer poc abans de finalitzar l'any amb només quatre seleccions, el títol de campió i la medalla d'or que es va aconseguir tenen el mateix valor que les anteriors. El sistema de competició amb una fase de grups de quatre equips i després unes semifinals entre els mateixos equips i la final va ser una innovació per intentar allargar el campionat i que es disputessin més partits.

Aquesta nova manera de decidir el títol va permetre veure dos partits entre les dues seleccions més potents: la portuguesa i l'espanyola. En la fase de grups, Portugal va saber remuntar un 0-2 a Espanya per acabar imposant-se per 4-2 i finalitzar primera del grup. En la final es van tornar a trobar i les jugadores de la selecció espanyola que dirigeix el tècnic Albert Mazón es van prendre una revenja espectacular guanyant per un clar 7-0 i es van emportar el títol. Aquest resultat és el més ampli que s'hagi donat mai en un partit femení entre Espanya i Portugal en un gran campionat: europeus i mundials. L'anterior era un 4-0 que va aconseguir la selecció espanyola contra la portuguesa en la semifinal del mundial del 1996 que es va disputar a la localitat brasilera de Sertaozinho. El 7-0 també es el resultat més ampli d'una final d'un gran campionat. Pel que fa al campionat d'Europa, hi ha poc a comparar, ja que de les 12 edicions disputades només dues han tingut finals i en la resta el títol s'ha decidit en una fase de grups. En la final del 1999, Portugal va guanyar el títol a Espanya en els penals després d'un empat a zero gols en el temps reglamentari de la final. En la segona final d'aquest europeu, Espanya va guanyar per 7-0. Si es miren també els mundials, la final amb un resultat més ampli va ser la del 2010, en què l'Argentina va derrotar França per 5-1 a Alcobendas.

El primer dels quatre títols europeus de la selecció espanyola va arribar el 1995 en la tercera edició. Els tres següents els va aconseguir de manera consecutiva el 2009, el 2011 i aquest del 2013. En les 12 edicions que s'han disputat del campionat d'Europa les jugadores que han representat Espanya han pujat al podi en totes. En total han guanyat 4 medalles d'or, 5 de plata i 3 de bronze. A més, s'hi han d'afegir, en àmbit continental, quatre títols mundials, els anys 1994, 1996, 2000 i 2008.

El títol europeu de Mieres el van aconseguir dues jugadores asturianes, Sara González (Biesca Gijón) i Natasha Lee, que juga al Voltregà; i vuit de catalanes: Caterina Ortega (Vilanova), Laura Puigdueta (Palau de Plegamans), Berta Tarrida (Voltregà), Anna Casarramona (Manlleu), Nara López (Manlleu), Maria Díez –que juga en el Biesca Gijón–, Raquel Bernadas –que és a l'Alcorcón– i Laia Salicrú –que milita al Noisy Le Grand francès–. De totes elles només Raquel Bernadas i Nara López, la més jove de l'equip amb 17 anys, van debutar amb la selecció absoluta en un gran campionat i van guanyar el seu primer títol. La resta ja tenen un llarg palmarès, i tres d'elles han estat en els equips que han aconseguit els tres títols europeus consecutius, el 2009, 2011 i 2013: Lee, Salicrú i Casarramona, i les dues primeres tenen, a més, el títol mundial del 2008. Les altres cinc jugadores: González, Ortega, Puigdueta, Tarrida i Díez, tenen dos títols europeus en el seu palmarès.