El retorn de Messi és la notícia de la setmana al Camp Nou, perquè Leo, diguin el que diguin les potinejades votacions de Blatter, és el millor del món i el millor sempre fa pujar el nivell, sempre és imprescindible per aspirar a l'excel·lència i sempre se'l troba a faltar. Fa moltes setmanes que el Barça ha de prescindir de Messi i, si ens posem esplèndids, fa mesos que prescindeix del Messi explosiu i regular de sempre. Però si la notícia de la setmana és que Messi torna, la notícia de la temporada és que l'equip ha passat la pantalla de la Messidependència.

Les sensacions i també els fets són que el crac argentí pujarà aquesta setmana en un tren en plena acceleració. Un equip amb un futbol més solvent que fa dos mesos, que ha sabut reaccionar amb personalitat i energia a les dues úniques derrotes de la temporada i que ha mantingut el tipus en totes les competicions i no només sense Messi; també sense Valdés, Alves, Alba i Xavi en alguns partits. El mèrit és compartit, jugadors i entrenador, però s'ha d'entendre que si l'equip ha estat capaç de seguir marcant diferències ha estat en gran part perquè els altres atacants han fet el pas endavant que s'esperava per omplir el buit del millor atacant del món.

Cal parlar de Cesc, que ha ocupat la posició de Messi aportant desequilibri amb passades (13 assistències) i arribades (11 gols). Cal parlar de Neymar, que marca, assisteix, desequilibra, i sobretot continua creixent en la seva adaptació a l'equip. Però cal parlar també, i sobretot, de Pedro (15 gols) i Alexis (11), dos jugadors multiplicats per la competència mútua i la confiança del tècnic, que no només s'han tret de sobre el cartell de gregaris del Messisistema, sinó que han demostrat que tenen un lloc i un paper rellevant en el millor equip de la història.

Aquest és el nou habitat de Messi. Només falta que hi aterri amb el cent per cent del físic i la ment al servei de l'equip.