La por­tada del diari El Mundo apro­fi­tava per car­re­gar con­tra la con­sulta amb el pre­text que el par­tit de la selecció cata­lana havia pun­xat. És veri­tat que l'assistència a l'estadi Lluís Com­panys va ser modesta i menor que en oca­si­ons ante­ri­ors. Tan cert com que acon­se­guir que vint mil per­so­nes vagin a veure un par­tit de cos­te­llada en una nit gèlida i con­tra un equip com Cap Verd és meri­tori. La fórmula del par­tit de Nadal ha dei­xat de ser atrac­tiva. No és només que el rival no hi ajudi, és que gene­rar passió per un par­tit d'aques­tes carac­terísti­ques –amb el can­sa­ment acu­mu­lat– és una àrdua tasca. L'acti­tud exi­gent és d'un cinisme exas­pe­rant i ridi­cu­lit­zar el par­tit perquè només hi han fet cap un parell de dese­nes de milers de per­so­nes només posa en evidència com en són, de mise­ra­bles, alguns. La selecció ni és ofi­cial, ni com­pe­teix enlloc, ni té cap mena de for­mació de grup, ni compta amb tot l'uni­vers de juga­dors poten­ci­als, ni pro­met cap glòria a ningú. El par­tit, un cop l'any, només aspira a man­te­nir la flama: el desig de poder com­pe­tir un dia en el con­cert inter­na­ci­o­nal. Aquests con­di­ci­o­nats encara fan més mes­quina segons quina crítica o injusta com­pa­ració. És com aquell humil a qui el ric retreu no posar caviar a taula per Nadal, com aquell bon home que con­du­eix un Ford Fiesta i rep les bur­les d'un poten­tat que exhi­beix l'Audi d'última gene­ració; pit­jor encara, com el comis­si­o­nista i espe­cu­la­dor que mira amb des­deny un assa­la­riat o autònom que penca de dilluns a dis­sabte i tot i així arriba just a final de mes. Haver estat al camp per veure un par­tit amistós entre una selecció sense reco­nei­xe­ment i del­mada de juga­dors con­tra un rival modest entre els modes­tos demana ganes, mol­tes ganes. Però indica també a l'hora un poten­cial enorme. Si en un par­tit de pis­sarrí, en una nit freda i con­tra un rival sense atrac­tiu no fem el ridícul és per treure'ns una con­clusió ben clara: si com­pletíssim de debò, amb tots els ets i uts, Cata­lu­nya no només seria una selecció que podria entu­si­as­mar, sinó que esta­ria en dis­po­sició de dis­pu­tar l'Euro­copa i el mun­dial aspi­rant a tot. Pos­si­ble­ment això és el que més els empre­nya i pos­si­ble­ment per això mai no ho reco­nei­xe­ran.