La marató sempre ha estat envoltada d'una aura èpica. La prova s'ha convertit tant en una catedral com una religió i un mercat persa amb atletes ambiciosos en la part mística i també material. Els 42.195 metres estan d'enhorabona. En l'àmbit popular, la marató cada dia té nous fidels seduïts per una prova única i diferent. En el competitiu, aquest 2014 farà un salt mediàtic i ja veurem si qualitatiu. Dos dels fondistes més grans de la història provaran de deixar petjada en una competició en constant evolució i en què es fa molt difícil establir pronòstics. L'etíop Kenenisa Bekele debutarà en una marató el 6 d'abril a París. El britànic d'origen somali Mo Farah ho farà a Londres només una setmana després (13 d'abril). S'ha frustrat un duel que algun dia arribarà, però seran dos diumenges per estar poc més de dues hores pendents de les seves passes. Després de tres anys castigat per les lesions i quan molts el donaven per acabat, Bekele va tornar al setembre i ho va fer com ho fan els grans. Es va imposar en la mitja marató Greath North Run just al davant de Farah i Gebrselassie. Va ser una victòria espectacular i dramàtica. Tàcticament va demostrar que Farah és franquejable i el va superar en velocitat terminal, el punt fort del britànic. Bekele encara té els rècords de 5.000 i 10.000 m. Aquesta temporada ha fet més treball de volum que mai i potencialment és un atleta capaç de córrer la cruel i aclaparadora distància de la marató per sota de 2 hores i 4 minuts. Fa prop d'una dècada de les exhibicions a Hengelo, Ostrava i Atenes i ara vol anar més enllà. Farah arriba a la marató després d'acaparar tots els títols olímpics i mundials en 5.000 i 10.000 m dels últims anys, però la marató és diferent. Grebrselassie va trigar cinc anys a fer el rècord del món. El 2h03'23” del Wilson Kipsang ara està sota amenaça. Ja ho va dir el mític Emil Zatopek: “Si vols guanyar, corre els 100 metres. Si vols experimentar, corre una marató.”