Així, d'entrada, permeteu-me, ha! ha! ha!

Transitava Luis García, l'entrenador del Getafe, nerviós per la banda amb el resultat d'1 a 0 en contra ja començada la segona part somiant amb el miracle de la classificació quan va escoltar els crits eufòrics dels aficionats del Camp Nou (poquets, per cert; un dia més, horari de bruixes; un dia més, promesa de Sandro Rosell incomplerta). No era un gol: era millor. Leo Messi s'escalfava a la banda. Dos mesos després, l'argentí tornava a ser futbolista. García va empassar saliva i va tancar els ulls. Del somni al malson.

La lesió i la posterior recuperació, generosa en el temps per eliminar definitivament fantasmes, ha obert un debat entre els mitjans de comunicació i algun seguidor culer sobre la conveniència que Messi sigui titular dissabte que ve al Calderón en el duel de colíders. Abans-d'ahir, com acostuma a passar, l'argentí va tancar la discussió. El 10 sortirà d'entrada perquè és el millor i perquè en els dies grans de futbol els millors juguen sempre. És que no té ritme de competició? Doncs que corri el que duri la benzina i la resta del partit que dosifiqui esforços i miri d'ajustar les oportunitats a pilota aturada. Que Pedro i Alexis estan en un moment de forma espectacular? Beneïts siguin! Si Neymar està bé de la grip intestinal (la mateixa teoria de Messi val per al brasiler), un dels dos jugarà d'entrada i l'altre de sortida i l'equip estarà molt content del que puguin donar. I si el brasiler no arriba a temps entraran tots dos en l'onze inicial, però Messi és Messi i de Messi només n'hi ha un. I és indiscutible. Justícia i equilibris de vestidor? Aquest debat, si parlem de Messi, no existeix en cap vestidor professional. El món del futbol es posa les mans al cap i dubta del valor periodístic de les informacions quan des de fora es qüestiona la titularitat de Messi per jugar contra l'Atlético de Madrid. Al del Barça, també. És veritat que el veuen entrenar-se cada dia i, per tant, tenen totes les dades, però en el moment en què el jugador rep l'alta mèdica no hi ha cap company que dubti de la necessitat que Messi sigui titular dissabte. Contra el Getafe el Barça va generar 15 ocasions, 9 en 64 minuts sense Messi i 6 en els darrers 26, ja amb el crac a la gespa; dos gols sense ell i dos més amb ell en la meitat del temps; mitja passió sense el 10, passió i mitja amb ell. No hi ha color. Per això és el número u. Messi és bestial i fa mal de panxa escoltar algunes coses. Que no va fer res contra el Bayern l'any passat? No, no va fer res. Estava lesionat i ningú va gestionar bé aquella situació. Messi no va existir ni tampoc cap company. I fins i tot podríem acceptar una mala nit. Però és bo recordar que Messi sempre apareix en els grans escenaris, i contra l'Atlético de Madrid, segur, se'n viurà un de monumental. Messi suplent? Una broma!

El darrer comentari: el president Rosell va dir ahir davant Xavi Hernández que la manera de jugar del Barça dels últims temps l'han inventat Sergio Busquets, Iniesta, Messi i el mateix Xavi. La cara del de Terrassa era un poema. Ell, ferm amic i admirador de Johan Cruyff, barcelonista d'arrel coneixedor de la història del club dels seus amors, va sentir vergonya. Com la resta del futbol mundial. Aquesta obsessió malaltissa del president fa més aviat pena.

I dit això, seguim en la batalla. Tenim pressa. Ja som al 2014 i els nervis espanyols comencen a ser majúsculs. En nom de la democràcia, que el món es manifesti. Aquí, ja ho veieu, no podem. Ja queda menys.