El dúmping és una tècnica de mercat que serveix per abaixar de manera intencionada el preu dels productes per destrossar la competència. Javier Aguirre està fent quelcom semblant tant en els seus discursos públics com en les tàctiques que escull per afrontar els partits. No entraré a fer d'entrenador, però sí que resulta curiós la reiteració amb què el tècnic recupera el discurs de mínims. Cada vegada que pot refresca la memòria i es refereix als 750.000 euros que el club va invertir l'estiu passat. És la manera més fefaent que té el mexicà de fer dúmping, de rebaixar les expectatives del personal per fer de la permanència un premi majúscul o una gran conquesta personal. Aguirre és un gran comunicador. A les sales de premsa, pocs saben teixir amb èxit un discurs divertit i més propi d'un monòleg de Buenafuente que d'un entrenador. Precisament aquesta és la seva fortalesa, arribar ràpidament a la gent. És el que va fer el curs passat amb la veloç recuperació d'un vestidor comatós i que va recuperar l'ànim amb el mexicà. Passat el període dels electroxocs, Aguirre es perd en els cicles llargs. Ja no és aquell maratonià del futbol que va arribar a la lliga a l'inici de la dècada passada, ara és un velocista de les banquetes, com va demostrar a Saragossa i com sembla que deixa patent amb el pas de les jornades a l'Espanyol. El temps posarà cadascú al seu lloc, però amb la proposta futbolística mostrada a Alcorcón sembla evident que la continuïtat del mexicà més enllà del juny és utòpica, per no dir impossible.