El dúmping d'Aguirre

El dúmping és una tècnica de mer­cat que ser­veix per abai­xar de manera inten­ci­o­nada el preu dels pro­duc­tes per des­tros­sar la com­petència. Javier Aguirre està fent quel­com sem­blant tant en els seus dis­cur­sos públics com en les tàcti­ques que escull per afron­tar els par­tits. No entraré a fer d'entre­na­dor, però sí que resulta curiós la rei­te­ració amb què el tècnic recu­pera el dis­curs de mínims. Cada vegada que pot refresca la memòria i es refe­reix als 750.000 euros que el club va inver­tir l'estiu pas­sat. És la manera més fefa­ent que té el mexicà de fer dúmping, de rebai­xar les expec­ta­ti­ves del per­so­nal per fer de la per­manència un premi majúscul o una gran con­questa per­so­nal. Aguirre és un gran comu­ni­ca­dor. A les sales de premsa, pocs saben tei­xir amb èxit un dis­curs diver­tit i més propi d'un monòleg de Bue­na­fu­ente que d'un entre­na­dor. Pre­ci­sa­ment aquesta és la seva for­ta­lesa, arri­bar ràpida­ment a la gent. És el que va fer el curs pas­sat amb la veloç recu­pe­ració d'un ves­ti­dor comatós i que va recu­pe­rar l'ànim amb el mexicà. Pas­sat el període dels elec­tro­xocs, Aguirre es perd en els cicles llargs. Ja no és aquell mara­tonià del fut­bol que va arri­bar a la lliga a l'inici de la dècada pas­sada, ara és un velo­cista de les ban­que­tes, com va demos­trar a Sara­gossa i com sem­bla que deixa patent amb el pas de les jor­na­des a l'Espa­nyol. El temps posarà cadascú al seu lloc, però amb la pro­posta fut­bolística mos­trada a Alcorcón sem­bla evi­dent que la con­tinuïtat del mexicà més enllà del juny és utòpica, per no dir impos­si­ble.