El 23 de juliol de l'any passat dèiem a portada que el Barça apostava finalment per Gerardo Martino per substituir Vilanova a la banqueta del primer equip. Dissabte es va acabar la primera volta de la lliga per als blaugrana, que l'han clos com a líders, amb setze victòries, dos empats i una sola derrota, frec a frec amb l'Atlético, el seu rival de fa dos dies, que ha acumulat exactament els mateixos guarismes però que és segon per la diferència de gols marcats i encaixats. En la Champions, el Barça va acabar la lligueta primer de grup. En la copa, continua amb totes les possibilitats.

Els resultats impecables d'aquesta primera mitja temporada i la gestió que del grup ha fet Martino han generat, per dir-ho d'alguna manera, dues línies de pensament. La dels qui opinen que l'argentí està renunciant a una manera de jugar que va dur el club al cim del futbol mundial, d'una banda. I, de l'altra, la dels que pensen que està gestionant d'una manera adequada les possibilitats d'alguns jugadors que, mantenint un nivell altíssim, han anat perdent, com no pot ser d'una altra manera, alguna de les espurnes que formaven un joc estel·lar. Sigui com sigui, algú pot demanar més a un tècnic nouvingut del qual molts aficionats i periodistes sabien ben poca cosa?