La copa és el primer campionat de futbol estatal que es va disputar i l'únic fins a la creació de la lliga, la temporada 1928/29 (amb el Barça campió). Parlem d'una competició amb una aureola especial pel dramatisme de les eliminacions successives fins a arribar a la gran final, entre els dos últims supervivents. Abans, la copa es disputava després de la lliga i el seu prestigi era equiparable al de la competició de la regularitat. Fins als anys cinquanta, les dues competicions de més rang en què podien participar els equips espanyols eren la lliga i la copa, fins que es van crear la copa d'Europa (1956) i la copa de Fires (1955), d'àmbit internacional.

Així mateix, alguns dels partits més èpics de la història del futbol espanyol són de copa. D'altra banda, no es pot explicar la rivalitat entre el Barça i el Madrid sense detenir-se en episodis com el de la copa del 1943, en què els jugadors dels Barça van ser “avisats” per una autoritat militar feixista a la mitja part del partit de tornada a Madrid i van jugar el segon temps amb una actitud incomprensiblement passiva que va derivar en una derrota escandalosa, o el de la copa del 1970, amb el famós penal de Guruceta al Camp Nou.

Però a mesura que les competicions europees es van anar consolidant, la copa va anar perdent pes i prestigi. Avui, és una competició menor, entaforada enmig d'un calendari saturat i que no paga la pena de dedicar-hi un esforç extra. És una llàstima. Per tot el que ha significat en la història del futbol espanyol, la copa es mereixeria un tracte millor de part de la FEF. D'entrada, el campió hauria de tenir plaça de Champions (guanyar un títol hauria de valer més que el quart lloc en la lliga) i també hi ajudaria recuperar les eliminatòries a partit únic... Tot i que he de reconèixer que ni així, a mi personalment i en clau Barça, la copa m'interessaria gaire més. Aquí l'únic que compta és la Champions, primer, i la lliga, després; no ens enganyem.

L'actual copa és un bony molest que apareix al gener per alterar el normal funcionament del calendari. Poca broma: en sis setmanes ens haurem polit tres eliminatòries de copa i la setmana següent ens estarà esperant el City a l'Etihad Stadium. De bojos! T'agafen ganes de llançar-la. Però som el Barça i això no ho podem fer.

Però el que tampoc no pot ser és que ens torni a passar el mateix que amb aquelles eliminatòries contra el Madrid o el València, que ens van desgastar i ens van acabar passant factura. El tema és claríssim: la copa l'hauríem de jugar (sempre) amb els jugadors menys habituals, que així mantindran un bon to competitiu, per estalviar-nos esforços i riscos innecessaris. I és que, a veure, si amb Pinto, Montoya, Puyol (gran capità), Bartra, Adriano, Song, Sergi Roberto, Tello... –és a dir, professionals d'elit, integrants d'una de les plantilles més reputades del món– no som capaços d'arribar fins a la final d'aquesta copa del Rei, ens ho hauríem de fer mirar. Francament.