Més que ningú
tot el que envolta
la Pilota d'Or. La guanyi qui la guanyi
Ho dic obertament. M'avorreix tot el que envolta la Pilota d'Or. La guanyi qui la guanyi. Ara li ha tocat a Cristiano Ronaldo i en aquests últims anys Messi n'ha tingut el monopoli. Si t'agrada el futbol, probablement valores el que fan els uns i els altres, consideres l'oferta futbolística dels equips on juguen i penses que en un esport col·lectiu determinar premis individuals es fa difícil encara que les aportacions individuals siguin notables. Tant li fa els trofeus que guanyi el futbolista durant una temporada. És igual.
Els últims anys sembla clar que tot plegat és un pols entre Messi i Cristiano Ronaldo. Ara es dóna el cas que Ribéry havia guanyat amb el Bayern de Munic els títols que cap dels dos havia pogut guanyar i va quedar fora de la lluita final. Els paràmetres per decidir qui es mereix el reconeixement de la Pilota d'Or resulten que són personals i intransferibles dins una campanya els últims mesos per regar l'ego i dimensionar l'autoestima del portuguès. O guanyava aquest any Cristiano la Pilota d'Or o semblava que s'acabava el món. Els seleccionadors, els capitans de les seleccions i un grapat de periodistes són els que voten i entren en aquest joc que es podrien estalviar. A més, ara resulta que creixen les sospites en les votacions fetes i que no hi ha un pam de net en tot plegat. Més d'un ja ha denunciat un desgavell considerable a la FIFA en l'administració de les votacions rebudes, en l'ampliació del termini per rebre les votacions i amb el mal recompte dels vots emesos.
Amb Messi i Cristiano s'ha entrat en una campanya de “ i jo més” que la fa tothom menys els mateixos esportistes, que viuen al marge d'aquests debats en què es valora tot i res i es perd el món de vista. A més d'un, però, li agrada omplir-se la boca d'arguments carrinclons i sense cap més base que el fanatisme i l'obsessió per repartir elogis i crítiques a dojo segons els colors que es vulguin defensar i provocar una polèmica incendiàriament estèril. Cadascú ho ven com li sembla. És material per a tertúlies i per posar llenya al foc sense respectar els valors que l'esport pot aportar i que només serveix per parlar per parlar. Tot plegat dignifica ben poc. En canvi, Messi i el Barça han valorat amb esportivitat i elegància la concessió del trofeu d'aquest any al jugador madridista.
D'aquests futbolistes, l'argentí Messi i el portuguès Cristiano Ronaldo, en podem destacar el seu talent, el seu comportament als terrenys de jocs, les seves habilitats i també podem ponderar la seva mentalitat i valorar les seves aportacions al treball i l'esforç col·lectiu. Tenen la consideració i el reconeixement d'estrelles. La tenen dels seus companys, dels seus clubs i del públic. I dels que han votat per aquesta distinció que pel que es veu tots persegueixen i ben pocs aconsegueixen. Voler utilitzar-los per accentuar diferències partidistes i atacar vés a saber què i parlar de justícia i reconeixement només serveix als que volen veure enemics on hi ha adversaris. S'equivoquen en el llenguatge i en el que significa.
Em temo que el fet que al Real Madrid fes més de cinquanta anys que cap jugador seu rebés aquesta distinció i, en canvi, que el Barça practicament monopolitzés el trofeu en els últims anys ha provocat que es radicalitzin els discursos partidistes per valorar els mèrits d'uns i altres. I ara Cristiano ja té la seva segona Pilota d'Or. Per si algú té algun dubte abans i després de la concessió, Cristiano Ronaldo és més alt, més guapo i més ric que ningú.