Opinió

26 d'octubre del 2004

La plaça de Sant Jaume de Bar­ce­lona es va omplir per rebre la selecció cata­lana d'hoquei sobre patins que dos dies abans havia gua­nyat el cam­pi­o­nat del món B a Macau i s'havia gua­nyat el dret a jugar, l'any següent, el mun­dial A a San José, als Estats Units. L'eufòria era total al vol­tant de la selecció diri­gida per Jordi Camps i de la qual Ivan Tibau era el capità. A la por­tada, sota de l'eufòria que hi havia al balcó de la Gene­ra­li­tat, l'opti­misme del con­se­ller en cap, Josep Bar­galló, i l'enèsima amenaça espa­nyola. Un mes més tard, la FIRS va dir no a la fede­ració cata­lana a Fresno. Des de lla­vors, els juga­dors cata­lans han gua­nyat cinc mun­di­als seguits per a Espa­nya.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.