Amb la copa encarrilada cap als quarts de final, la Champions hivernant en espera del primer gran duel de la temporada contra el Manchester City, i més enllà de l'aferrissada pugna en la lliga amb els dos equips madrilenys, a can Barça l'interès informatiu es desvia avui de la gespa a la resta de l'estructura de l'estadi. Perquè si no hi ha cap sorpresa d'última hora, la junta directiva del Barça, encapçalada pel president Rosell, decidirà quina proposta planteja als socis de cara a la renovació del Camp Nou.

Ja vaig escriure en la contraportada del dia 2 de desembre la meva opinió de per què resulta imprescindible la transformació del Camp Nou en l'article “Coliseus del segle XXI”. Fent una repassada als principals estadis d'Europa, defensava que el barcelonisme hauria de veure renovat el seu temple per a més glòria del 10 del futbol, que no és altre que Leo Messi. Perquè no es pot oblidar que el Barça de Leo Messi, dirigit per Pep Guardiola, Tito Vilanova i ara Tata Martino, però sobretot amb la petja del crac argentí –com ha reconegut el mateix tècnic de Santpedor–, ha entrat en la globalitat amb una força extraordinària. I un club global, amb un equip global i estrelles globals necessita un aparador global. En aquell article només hi posava una condició: que el nou estadi fos un gran escenari del millor futbol mundial amb la complementarietat d'oci que pogués generar, i no un centre comercial o un parc temàtic en què cada quinze dies es disputés un partit de futbol.

Dit això, avui es preveu que la junta directiva dictamini la seva posició després d'un mes examinant la considerable documentació tècnica sobre les opcions per a l'estadi. Em consta que no és una decisió fàcil i que hi ha hagut divisió de parers en la junta. I que segurament s'optarà per la decisió de posar a consideració del soci fer una remodelació en profunditat de l'estadi sense canviar-ne la ubicació.

Però encara que vagi a contracorrent, defenso que el Barça hauria d'estudiar molt bé si realment descarta l'opció de l'estadi nou. Primer de tot convindria clarificar el ball de xifres i fer uns pressupostos realistes que indiquessin si realment hi ha tanta diferència com diuen entre les dues opcions. I en segon lloc, penso que un equipament d'aquesta envergadura hauria d'estar supeditat a un diàleg entre el club i la ciutat de Barcelona. Els socis són amos i senyors del club, però són els barcelonins, siguin culers o no, siguin socis o no, els que suporten el multitudinari moviment de persones i vehicles que genera l'activitat del Barça. I si el que es persegueix és l'atracció de milions de visitants, a la marabunta dels dies de partit s'hi pot sumar la processó quotidiana d'un immens nombre de turistes que fa necessària una bona planificació del projecte.

És en aquest punt que m'atreveixo a apostar per un estadi de nova factura. Més enllà de si la posició de la Universitat de Barcelona rebutjant la instal·lació als seus actuals terrenys esportius de la Diagonal és definitiva o no, convé estudiar el trasllat del Camp Nou cap a aquella zona. Si no hi ha precipitació i amb la negociació pertinent entre club i administracions, començant òbviament per l'Ajuntament de Barcelona –i de qualsevol altre que es pugui veure afectat com ara el de l'Hospitalet de Llobregat– es podria redissenyar aquella entrada de la capital catalana de manera que tant la ciutat com el Barça hi sortissin guanyant molt. L'eliminació de l'anella viària de la Diagonal donaria oxigen a l'hospital Sant Joan de Déu, la via es podria convertir en aquell tram en una avinguda i l'estadi tindria uns accessos immillorables, amb grans possibilitats d'aparcament. Només caldria ampliar la línia 3 de metro amb una o dues estacions i potser alguna branca del Trambaix i la convenient articulació de les línies d'autobús perquè la connectivitat amb el nou estadi fos perfecta. Tot això, òbviament tindria uns costos importants, però no serien obres d'infraestructures descomunals per a una capital com Barcelona, que ja està reconvertint l'entrada a l'altra banda de la ciutat, amb la destrucció del tambor de les Glòries, per donar la mateixa confortabilitat urbana a la nova Diagonal.

La junta i Rosell proposen i els socis disposen, però crear un pol d'atracció tan potent com el renovat Camp Nou, amb grans infraestructures d'oci, a la ubicació actual de les Corts, pot ser totalment contraproduent. La ciutat es podria ofegar en una zona tan sensible com les Corts, els veïns podrien emmalaltir per les molèsties diàries i el club podria acabar morint d'èxit. Però en fi, d'aquí a unes hores sabrem de quin mal hem de morir, o no!