Opinió

Democràcia

Crida l'atenció que no hi hagi hagut cap retret a la difusió de tots els vots de la Pilota d'Or

Pla­tini, que hi va haver un temps que ens feia feliços, ara ha mutat en auto­ri­tat màxima de la UEFA, i dilluns no en va tenir prou amb lle­par càmera en la cerimònia (de la con­fusió) de la Pilota d'Or, sinó que va afe­gir el seu gra­net de sorra al descrèdit que acu­mula el premi. I no seré jo qui defensi la mar­tin­gala d'allar­gar el període de vota­ci­ons, però no és tole­ra­ble que Pla­tini s'aboni a l'argu­ment ado­les­cent aquest dels cri­te­ris. Que ja no és clar quins són, diu, i que abans de fusi­o­nar-se el premi de France Foot­ball amb el FIFA World Player es valo­ra­ven més els tri­omfs col·lec­tius, i que això que el guanyés un paio sense títols no pas­sava. Una: sí pas­sava. Va pas­sar amb Matt­hews (en la pri­mera edició, mirin si hi ha tra­dició!), Law, Müller, Kee­gan i Figo. Dues: Pla­tini –que va gua­nyar una de les tres que té en un any de copa i prou– no sé jo quan­tes Pilo­tes d'Or tin­dria si lla­vors s'hagues­sin pogut votar fut­bo­lis­tes no euro­peus, com ara. I tres: els cri­te­ris són els que vul­gui cadas­cun dels votants. La Bota d'Or s'atorga amb cri­te­ris objec­tius, no hi ha vots que val­guin. Per a la resta, el cos elec­to­ral. És el que té la democràcia: alguns hau­ran votat Rajoy després d'ana­lit­zar a fons el seu pro­grama anti­crisi i altres perquè els mola que només lle­geixi el Marca. La suma i bar­reja de tots aquests cri­te­ris per­so­nals i intrans­fe­ri­bles és el que con­forma l'ani­ma­let aquest tan man­lle­vat del pen­sa­ment col·lec­tiu. Trist, pot­ser; però, si no, què fem? I, sobre­tot, de què viu­rien els ter­tu­li­ans?

L'allar­gada his­to­ri­eta aquesta del descrèdit del premi d'enguany no s'acaba amb les crítiques de Pla­tini. Ha tin­gut de coda la denúncia de mitja dot­zena de votants que diuen que el que ells van votar no és el que surt a la llista com­pleta de vots difosa per la FIFA. Into­le­ra­ble, sí, però també insu­fi­ci­ent –i és com­pro­va­ble, llista de vots en mà– per inter­pre­tar que els resul­tats hau­rien pogut variar si no s'hagues­sin donat aquests supo­sats errors, com s'ha insi­nuat en alguns infor­ma­tius. Molt més per sos­pi­tar un puc­he­razo, allar­ga­ment del ter­mini a banda. O vostè faria pública una votació si la volgués mani­pu­lar?

El que em crida l'atenció és que, amb tants retrets, no n'hi hagi hagut cap a, pre­ci­sa­ment, la difusió pública de tots els vots. Que sí, que d'entrada sem­bla una garan­tia de trans­parència. Però, s'han parat a pen­sar si juga­dors i selec­ci­o­na­dors vota­rien el mateix si el seu vot fos secret? Quants can­vien la seva tria en funció del que diran, per evi­tar polèmiques pri­va­des o públi­ques? La publi­cació de les vota­ci­ons influ­eix molt més en el resul­tat que les erra­des dels mal­des­tres aquests de la FIFA. I apos­ta­ria que més i tot que l'allar­ga­ment del ter­mini. Però ni un crit en con­tra, que s'hi pot treure molt de suc, a la llista. Sobre­tot en els llocs on més es crida.

Per aques­tes coses deu ser que en democràcia el vot és secret.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)