Platini, que hi va haver un temps que ens feia feliços, ara ha mutat en autoritat màxima de la UEFA, i dilluns no en va tenir prou amb llepar càmera en la cerimònia (de la confusió) de la Pilota d'Or, sinó que va afegir el seu granet de sorra al descrèdit que acumula el premi. I no seré jo qui defensi la martingala d'allargar el període de votacions, però no és tolerable que Platini s'aboni a l'argument adolescent aquest dels criteris. Que ja no és clar quins són, diu, i que abans de fusionar-se el premi de France Football amb el FIFA World Player es valoraven més els triomfs col·lectius, i que això que el guanyés un paio sense títols no passava. Una: sí passava. Va passar amb Matthews (en la primera edició, mirin si hi ha tradició!), Law, Müller, Keegan i Figo. Dues: Platini –que va guanyar una de les tres que té en un any de copa i prou– no sé jo quantes Pilotes d'Or tindria si llavors s'haguessin pogut votar futbolistes no europeus, com ara. I tres: els criteris són els que vulgui cadascun dels votants. La Bota d'Or s'atorga amb criteris objectius, no hi ha vots que valguin. Per a la resta, el cos electoral. És el que té la democràcia: alguns hauran votat Rajoy després d'analitzar a fons el seu programa anticrisi i altres perquè els mola que només llegeixi el Marca. La suma i barreja de tots aquests criteris personals i intransferibles és el que conforma l'animalet aquest tan manllevat del pensament col·lectiu. Trist, potser; però, si no, què fem? I, sobretot, de què viurien els tertulians?

L'allargada historieta aquesta del descrèdit del premi d'enguany no s'acaba amb les crítiques de Platini. Ha tingut de coda la denúncia de mitja dotzena de votants que diuen que el que ells van votar no és el que surt a la llista completa de vots difosa per la FIFA. Intolerable, sí, però també insuficient –i és comprovable, llista de vots en mà– per interpretar que els resultats haurien pogut variar si no s'haguessin donat aquests suposats errors, com s'ha insinuat en alguns informatius. Molt més per sospitar un pucherazo, allargament del termini a banda. O vostè faria pública una votació si la volgués manipular?

El que em crida l'atenció és que, amb tants retrets, no n'hi hagi hagut cap a, precisament, la difusió pública de tots els vots. Que sí, que d'entrada sembla una garantia de transparència. Però, s'han parat a pensar si jugadors i seleccionadors votarien el mateix si el seu vot fos secret? Quants canvien la seva tria en funció del que diran, per evitar polèmiques privades o públiques? La publicació de les votacions influeix molt més en el resultat que les errades dels maldestres aquests de la FIFA. I apostaria que més i tot que l'allargament del termini. Però ni un crit en contra, que s'hi pot treure molt de suc, a la llista. Sobretot en els llocs on més es crida.

Per aquestes coses deu ser que en democràcia el vot és secret.