Dilluns vam assistir a la presentació de la proposta de la junta respecte al que s'ha de fer amb el camp Nou i a l'anunci de la data en què els socis hi podrem dir la nostra. Però, i això comença a ser massa habitual, havien aparegut noves informacions al voltant d'un altre tema que fa temps que no és clar i que preocupa els socis (amos del club). Sí, sí, encara que sembli mentida, estem encara parlant del cas Neymar i del cost del seu fitxatge. De fet, em sorprèn molt la cara i la reacció del president Rosell a les preguntes dels periodistes.

Comencem pel tema del nou Camp Nou. Des del meu punt de vista, aquesta junta ha tornat a perdre crèdit davant la massa social barcelonista i els mitjans. Recordo que durant les eleccions del 2010, que va guanyar l'equip de l'actual president, en les preguntes al voltant de la remodelació proposada per Joan Laporta la resposta era que un projecte de 250 milions era inacceptable, una bogeria. De fet, van dir que amb poc més de 50 (que ja són milions) es podia fer tot el que necessitava el Camp Nou. Per cert, ja parlaven d'aquest tema, però no aportaven res més que opinions sense projecte. D'altra banda, l'opció que raonablement s'ha descartat, la de fer un nou Camp Nou a la Diagonal, ara resulta que era massa cara (1.200 milions). Això ja ho sabíem tots, és un tema d'1+1 o de coherència. Sí, el barcelonisme necessita un camp en condicions i a l'altura del club, però també necessita que els directius siguin coherents amb una actitud equilibrada i que parlin clar i català. Penso estudiar molt bé aquesta proposta (no només el tema tècnic, sinó també l'estudi financer, etc.) gens barata i que ens posa en una situació de deute bastant important. Necessitem una remodelació i un estadi meravellós, però no a qualsevol preu. Per què ha passat a ser tant urgent, això, si el camp no s'omple mai? Hi ha alguna cosa que no sabem? Em temo que no tindrem una resposta clara a aquestes dues preguntes.

Em sap greu repetir-me, però és que la poca claredat respecte al tema de Neymar és molt preocupant i simptomàtica de la manera de fer de la junta, especialment d'alguns membres. Tots ens vam sorprendre del cost que es va anunciar amb altaveu i, fins i tot, alguns van dir que això demostrava la capacitat negociadora del president Rosell. Però no ens mostren els contractes, no responen a les preguntes dels periodistes i no accepten rebre i donar explicacions a un soci que per aclarir el tema va haver de posar una querella. I tot això emparant-se en una paraula: confidencialitat. El president Rosell va demanar al jutge que el citi a declarar per demostrar la transparència de l'operació. Senyors de la junta, a part de la posada en escena molt poc encertada per intentar demostrar que no es té por de res, a qui haurien de donar primer explicacions clares i deixar-se de confidencialitats és al soci (l'amo del club). No es pot fer el que no es pot explicar.