La història de Lolo Jones és de guió cinematogràfic. Però a la pel·lícula de la seva vida li falta una medalla olímpica que podria arribar d'aquí a pocs dies en els Jocs Olímpics d'Hivern de Sotxi. Jones es va criar en una família pobre d'Iwoa. De petita va canviar d'escola set cops perquè la seva mare no podia pagar el lloguer de la casa i anaven de barri en barri. Eren cinc germans. El seu pare es va perdre tota la joventut de Lolo Jones entre les forces armades i una presó federal. La família va tocar fons quan es van veure obligats a dormir al soterrani d'una església. Lolo Jones es va refugiar en La Bíblia i l'esport i això va marcar el seu futur. Va començar a destacar com a atleta i a Pequín 2008 era la gran favorita per guanyar la medalla d'or en els 100 tanques. Liderava la final, però es va entrebancar en la penúltima tanca, quan tenia la glòria olímpica a tocar, i va acabar setena. Quatre anys més tard, a Londres, va quedar quarta en la mateixa final, a només una dècima del bronze. Jones va esdevenir una icona mundial pel seu nivell atlètic i la seva bellesa física. Portada de nombroses revistes i campanyes publicitàries, aquesta nord-americana amb sang africana, francesa i noruega va fer una revelació pública l'estiu del 2012 en un programa esportiu del canal HBO. “Tinc 30 anys i sóc verge. És un regal que vull donar al meu futur home.” Però l'obstacle pendent de Jones és no haver-se penjat una medalla olímpica. I poc després dels Jocs de Londres va decidir fer un canvi radical. De la pista d'atletisme a la pista de gel. Diumenge passat va saber que ha estat seleccionada per a l'equip dels Estats Units de bobsleigh que participarà a Sotxi. Aquest any ja ha pujat al podi de la copa del món. La seva velocitat i potència és clau en el moment de la sortida, just abans d'entrar al trineu amb la seva companya. Les pistes de gel tenen recorreguts estrets, sinuosos, amb girs. Com la vida de Lolo Jones. Falta el final feliç, ara sota zero.