El barcelonisme ha passat una (altra) setmana de bojos. Tata Martino fa cada dia més uns ulls com taronges, més eixamplats. Si ell no ho entén, ho arribem a entendre nosaltres? La veritat, no ho posen fàcil. En pocs dies hem tingut la roda de premsa vergonyosa i burleta, de circ trist, que va fer la junta de Rosell per anunciar el nou Camp Nou; després la compareixença de Rosell per dir que se'n va, i, finalment, la roda de premsa del nou president, Josep Maria Bartomeu, per mirar de fer tornar les aigües a lloc. Com a mínim, podem afirmar que hem anat de “menys a més”, per gastar termes de rendiment esportiu.

La primera roda de premsa havia de servir per explicar la remodelació del Camp Nou. Bé, sembla que tampoc se n'ha de dir remodelació. Res té el significat que sembla, a can Barça. Quan un directiu respon a un periodista “Gràcies, si tenen més preguntes...”, això vol dir, en realitat, que no respon a la pregunta que ha fet el periodista, que no en respondrà cap més que no li agradi i que ja anem acabant. Després ve el comiat de Rosell, també llegit, on assenyala fantasmes “extraesportius, polítics, externs i del nostre propi entorn”. Un estol de fantasmes que no li són desconeguts perquè ha ballat amb ells. En repassar el seu llegat, destaca el projecte d'un nou camp que “els socis hauran de ratificar”. Ha dit “ratificar” en lloc de “votar”. Malgrat que Rosell ha viscut eternament atrinxerat, les coses no passen perquè sí i els fantasmes tenen una connexió real: una guerra fratricida que ja s'ha carregat diversos presidents i expresidents i on les quotes de soci freak hi tenen les portes ben obertes. Mentre a Madrid es pixen de riure, dins el barcelonisme es cuinen plats de venjança tan freds, que fan vomitar només per la flaire: un “I tu més” que ja hauria de deixar de justificar les accions directives. Després ve Bartomeu, sortosament conciliador, fins i tot agradable i transparent. Tanmateix, el seu to agradable està legitimitat fins al 2016? Estan legitimats fins al 2016 els directius tipus “Gràcies, si tenen més preguntes...”? Aquesta junta ha de tirar endavant “el projecte més seriós del club els propers 50 anys”, com va dir Rosell? I girant la truita, unes eleccions aquest any podrien fer tornar el club als temps de paràlisi i gaspartisme? Gràcies, tinc massa preguntes...

Enmig d'aquest garbuix, potser té raó el director esportiu Andoni Zubizarreta, que va explicar-ho tot elegantment dient que aquest era “un club especial, viu, ric”, lluny del “pensament únic”. Dintre de tot, una bona sortida. De porter, era més aviat antiestètic. De gestor, en els moments més complicats treu el millor de si mateix. Ho va demostrar després de la malaltia de Tito Vilanova, ho ha demostrat ara, en la compareixença amb el Tata Martino. El consol és pensar que el millor Barça de la història va ser capaç de superar anys de guerra subterrània. El desig, parlar més de futbol i menys de rodes de premsa i respostes inexistents.