D'ençà de la dimissió de Sandro Rosell, hem vist socis entrevistats, hem llegit articles i hem sentit comentaris reclamant eleccions anticipades i posant en dubte la legitimitat de Josep Maria Bartomeu per esgotar el mandat. És un dels camins possibles, però n'hi ha d'altres, com ara sotmetre's a la ratificació de l'assemblea, tal com va fer Joan Laporta després de superar el vot de censura del 2008 per un marge estret. Qualsevol dels dos seria bo, dins les regles del joc. Quin seria millor? És una bona pregunta. No es discuteix la legalitat. Bartomeu és president a dreta llei. Estaria bé saber si compta amb el suport del 100% de la seva junta directiva, però és demanar massa. Després hi ha la qüestió de la legitimitat democràtica, i aquí ja comencem a filar prim. Els estatuts no ofereixen dubtes, perquè el 2010 Bartomeu era membre destacat i virtual vicepresident en la candidatura beneïda per les urnes amb un 61% dels vots. Hi ha qui diu que en les eleccions es vota el president i prou; és un criteri. Però en les eleccions, a més del president, es vota la solvència d'un equip i les virtuts d'un projecte. Dels tres elements, president, equip i projecte, ha caigut el president per motius personals; queden l'equip i el projecte en curs. És suficient? Probablement depèn del context. No és el mateix Reyna en el Barça en crisi de Gaspart, que Bartomeu en el Barça actual. No es percep crisi de govern i, si existia aquest risc, Bartomeu el va combatre amb la transparència en l'afer Neymar i la fermesa davant la querella. Diumenge, al Camp Nou, tampoc es va percebre cap clam popular demanant eleccions. Bartomeu, doncs, té la legalitat estatutària, la legitimitat democràtica i almenys el benefici del dubte del Camp Nou. El crèdit se l'haurà de guanyar amb el seu estil, el discurs, les decisions i segurament corregint errors. Falta saber si també a ell, com en els dos presidents anteriors, se l'obligarà a rebre amenaces personals i a ser perseguit judicialment.