La imprevisible i sobtada dimissió de Sandro Rosell ens va deixar bocabadats. Un soci, exercint el seu legítim dret, va forçar, deixant de banda altres raons, la marxa del ja expresident. La transició es va resoldre amb diligència i serenor i el nou president ja exerceix el seu càrrec. Cadascú té la seva respectable opinió i el Barça ha demostrat que és un club democràtic, viu i obert. Ara més que mai, el club necessita estar unit per assolir els objectius marcats. La sensació que va transmetre el Sr. Bartomeu va ser conciliadora, comprensiva, assertiva i, per damunt de tot, d'estabilitat, un factor clau fins a final de temporada. Enmig d'aquest ambient, el Barça va guanyar 3-0 el Màlaga en un estadi semibuit. La resposta del públic majoritàriament estava pendent del resultat i va aplaudir els gols d'un equip que fa 59 jornades consecutives que és líder en una temporada que té tres candidats per guanyar-la. El que sigui més regular dels tres ho assolirà. L'equip ja és el menys golejat, amb tan sols 13 gols, quan curiosament parlem d'una vulnerabilitat defensiva a l'hora de defensar accions a pilota aturada, com els córners! És més, Gerard Piqué que està en un esplèndid moment de forma, ha marcat dos gols de córners, en els dos últims partits. Són coses del futbol. Tanmateix, està a quatre gols del que marca més gols, gràcies al moment a l'alça dels seus extrems, Pedro, Alexis i... Tello, que l'altre dia va fer tres gols i diumenge va sortir uns minuts. I a tot això, Leo Messi que progressivament es va posant a to, ara més en tasques d'assistir que de definir, faceta en què és irreemplaçable. La presència d'Afellay, llargament lesionat, va ser una altra nota positiva perquè, en aquesta fase de la temporada, l'equip necessita tots els jugadors, ja que hi ha reptes importantíssims, com la Champions i la copa del Rei, a banda de la lliga. Els problemes els ha de tenir l'entrenador per decidir si juga un o un altre, si les rotacions que fa són bones o no, etc. El vestidor ha d'estar unit, el cos tècnic centrat en la seva planificació i la institució ferma i sobretot democràtica en les seves decisions. Gràcies, Sandro Rosell, i molta sort, Josep Maria Bartomeu.