El debat és al carrer: l'estil del Barça és l'estil de Guardiola, de Tito o del Tata? És el mateix model però amb interpretacions diferents? Alguns especialistes afirmen que aquest Barça, sense Xavi Hernández, no podrà ser el Barça. Per com és, pel tipus de joc, per com reparteix, per com fa jugar els altres i fins i tot ho ha exportat a la selecció espanyola. El conegut tiki-taka. Es podrà fer el mateix estil de joc quan no hi sigui Xavi? Qui serà el seu recanvi? N'hi ha? De Xavi només n'hi ha un. És únic i irrepetible. És per això que aquest any, i sense tenir les estadístiques a mà, hi ha hagut més d'un i dos i tres partits que no ha jugat. Curiosament, una llegenda com ell que ja ha superat els 700 partits defensant la samarreta blaugrana. Tata Martino no és ruc. El farà jugar quan hi hagi coses en joc de veritat. Pels partits “de costellada” ja hi ha altres jugadors. Però el Xavi Hernández en el bàsquet és Juan Carlos Navarro, amb 13.814 minuts a l'ACB i també sobre els 700 partits amb la samarreta blaugrana. De capità a capità. Els dos nascuts el 1980, els dos mites, els dos al Barça, però a un el dosifiquen i a l'altre, no tant. Navarro és com Xavi: únic, irrepetible i una llegenda viva. Però els anys no perdonen. Tot i sortir d'una operació aquest estiu, la Bomba està rendint a un nivell espectacular. Superant les expectatives. Però descansa poc. La diferència és que en futbol, si Xavi no juga no es nota tant com si en bàsquet no juga Navarro? La prioritat és guanyar. No es guanyaria el Valladolid, Estudiantes, Manresa, Múrcia... sense Navarro i jugant Oleson, Papanicolau, Abrines o Hezonja? És molt fàcil opinar des de fora i segurament estic equivocat, perquè qui coneix millor Navarro és Xavi Pascual. Però quan aquest diumenge va descansar a Sevilla –havia jugat els 14 primers partits ACB– vaig pensar que això cada vegada hauria de ser més habitual per reservar-lo pel Top16 de l'Eurolliga i per arribar fresc al tram decisiu. De Navarro només n'hi ha un. Cuidem-lo, si us plau.