Les formes
Dimarts ens va visitar Josep Maria Bartomeu a la redacció que compartim amb El Punt Avui al centre de Barcelona. Era la penúltima estació –o potser l'última, tant se val– del seu viatge iniciàtic per les televisions, ràdios i diaris del país. L'acompanyava el director de comunicació, Albert Montagut. Austeritat en el protocol. Abans de pujar a la quarta planta, el porter de l'edifici li va demanar una fotografia amb ell, cosa a la qual va accedir amb la mateixa amabilitat que, poc més tard, ens explicava que han encarregat a Toni Freixa que investigui d'on provenen les filtracions del cas Neymar per querellar-se contra qui ho hagi fet.
Empatia i determinació. Guant de seda i mà de ferro. Aquesta és la sensació que transmet des del minut 1 el nou president del Barça. Res de nou per als que el coneixen per les seves funcions en la directiva blaugrana, darrerament com a vicepresident primer de Rosell i, abans, amb Laporta, com a directiu responsable de les seccions del club.
Tinc la impressió que s'equivoca qui confongui la suavitat en les formes del flamant president, arrodonides com la seva fesomia, amb qualsevol símptoma de debilitat. Que la cordialitat convidi a dir-li Barto en comptes de president no vol dir, em sembla, que li hagi de tremolar la mà a l'hora de prendre decisions. La primera prova és, encara que sembli una obvietat, haver acceptat el càrrec del seu bon amic, després dels atacs, amenaces i pressions a què van ser sotmesos ell i la seva família.
Diu Bartomeu que se sent fort per tirar endavant el projecte amb què la candidatura de Sandro Rosell va guanyar el 2010 i, en aquesta seva primera setmana de mandat, s'ha dedicat a predicar arreu que no es mourà ni un mil·límetre del que tenien projectat. Punt i seguit, repeteix com un mantra. Amb el mateix to afable que es posa en el lloc del soci Jordi Cases –“jo també havia estat un soci crític en l'etapa de Núñez”–, comenta que portaran als jutjats el bocamoll que els ha obligat a mostrar els tractes amb Neymar. Amb un somriure afable escolta, com qui sent ploure, els que li demanen eleccions anticipades, sigui Joan Laporta, Agustí Benedito o Marc Ingla. Se sent legitimat per acabar el mandat –amb els estatuts a la mà, és evident que ho està–, actua en conseqüència anunciant que proposarà la renovació del Tata Martino fins al 2016 i deixa clar que es presentarà a la reelecció. Encara més: es pren el referèndum sobre el nou Camp Nou com una prioritat i ni es plantejaria uns comicis en el cas que els socis els tombessin la proposta. Sobre una hipotètica retirada de la demanda d'acció civil de responsabilitat contra Laporta i setze exdirectius, que ahir es va començar a veure als jutjats, de moment, ni parlar-ne. Farà canvis de “cartera” a la junta, però no hi haurà cap revolució, com ha anunciat ell mateix. Bartomeu ha promès una cordial continuïtat. I diuen, els que fa temps que hi tenen tractes, que mai no els ha enganyat.