Javier Aguirre està trist. Aquesta és una evidència clara que noten els periodistes que segueixen l'actualitat de l'Espanyol, i de retruc, els aficionats. Hi ha un Aguirre anterior al de la sanció a Pamplona i un de posterior. Són la mateixa persona, però amb diferent textura. El mexicà és un mestre davant dels micròfons. És d'aquella mena de persones que sap guanyar-se l'auditori i es desenvolupa amb sapiència en les distàncies curtes. Què ha canviat perquè fes un gir copernicà en la seva manera d'actuar davant els mitjans? Alguns assenyalen un distanciament amb la directiva, però aquesta teoria ha perdut pes després de la defensa pública del tècnic valorant la feina de Collet i del director esportiu, Òscar Perarnau. El camí alternatiu, el de la seva autoimposada tristesa, seria com a conseqüència de les crítiques de la premsa. El tècnic sembla que no ha paït bé els arguments de certs periodistes sobre el rendiment de l'equip i, més concretament, sobre la seva incorrecció a la banqueta i la posterior roda de premsa, al llindar de l'absurd, que va fer a El Sadar. Però crec que la càrrega més feixuga que ha de suportar Aguirre és el fet que pensa que està fent un miracle amb l'Espanyol i la premsa especialitzada no li valora l'esforç en la seva justa mesura. El mexicà repeteix fins a la sacietat la poca inversió feta l'estiu passat: 750.000 euros i la bona classificació dels seus homes en la part tranquil·la de la taula (ara són novens). Considera que només se li fan retrets per la poca ambició de l'equip a atacar la porteria contrària o el joc conservador en les formes. Una dinàmica de joc que ha anat canviant en els últims temps amb l'aparició de Córdoba, que acompanya Sergio García en punta, i l'eclosió d'Abraham a la medul·lar, que ha donat més equilibri. Aguirre té motius per ser feliç i transmetre la seva alegria als aficionats, però prefereix la imposada tristesa que condueix molts seguidors a pensar que, des de la premsa, s'està maltractant el tècnic. Això no és cert i Aguirre ho sap, però també és conscient que per aquest camí es pot convertir en un màrtir per a l'afició.