Enmig de tant terratrèmol institucional, permeteu-me una pausa a l'estil Xavi Hernández per posar en valor, una vegada més, la figura majúscula de Leo Messi, el millor jugador del món encara que no hagi guanyat enguany la Pilota d'Or. Messi ha tornat de la lesió i amb les seves darreres actuacions ha introduït un nou debat futbolístic al voltant de la seva posada en escena, molt més endarrerit a la gespa i amb una funció més de passador que no pas de golejador. Els resultats han estat esplèndids.

Com que hi ha debat, opinarem. Al terreny de joc, no disposar d'espais és molt fotut; tenir quatre defenses cerclant-te, també; i mirar de rebre d'esquena a la porteria notant l'alè del rival al clatell, ni us ho explico. Aquesta és la vida de Messi. I per sobreviure has de tenir un gran talent… i un extraordinari físic. Gràcies a la seva sortida explosiva, els rivals cedeixen un metre en cada cursa, la qual cosa fa que el 10 trobi espais on cap altre futbolista del món podria trobar-ne. Ara Messi surt d'un període complicat. Les lesions musculars són traïdores i a més de fer mal a la cama també afecten el cap. Per això Messi encara no s'atreveix a fer les sortides explosives d'abans i, sobretot, de manera tan continuada. Per protegir-se, el davanter argentí ha endarrerit uns metres la seva posició i des d'una demarcació més còmoda mira de recuperar les sensacions que l'acostin a la seva millor versió.

Mentrestant, l'afició està entusiasmada. És clar. Messi és tan bo que quan tingui 38 anys i hagi perdut físic serà un extraordinari mitja punta: veu el futbol com ningú i, a més, té la qualitat per posar la pilota on vol. Però ara en té 26, i com que el més difícil en el món del futbol és fer un gol, l'equip el necessita a la zona dels golejadors, és a dir, allà on es marquen les diferències. La seva funció de fals 9 li permet entrar i sortir per despistar el marcatge dels centrals i per generar espais per als companys, però la funció de marxar no es pot confondre amb la de no ser-hi mai. El Barça necessita Messi a la zona on es decideix tot. I com a prova, un botó: fem una enquesta a tots els entrenadors i jugadors rivals amb la pregunta: “On preferiu Messi, a prop o lluny de la vostra porteria?” Aposto que el cent per cent el voldrien ben allunyat! Jo també. Temps hi haurà perquè jugui més relaxat…

I una cosa més. El cas Neymar ha destapat xifres i ha deixat retratat més d'un. Allò que alguns es pensaven que era d'una manera determinada ha acabat sent d'una altra ben diferent, la qual cosa ha provocat certs canvis en les intencions de tots plegats per a la millora del contracte de Messi. Oi que és el millor? Doncs ha de cobrar com el que és. El president Bartomeu ja ha tranquil·litzat Jorge Messi que, deixeu-m'ho dir, ja li estava pujant la mosca al nas. Curiós, el canvi d'estratègia de la junta del Barcelona: o Rosell decidia tot sol o els seus companys l'estan deixant en mal lloc…

Una setmana més estem animats com mai. S'acosta el dia. I tenim molta pressa.