Fins a 29 presidents de clubs de primera i segona han signat la sol·licitud d'indult per a José María del Nido, l'expresident del Sevilla, condemnat a set anys de presó per un delicte de malversació agreujat pel cobrament de minutes per 2.780.000 euros. Entre ells, el president de l'Espanyol, Joan Collet, que després de fer-ho ha mostrat dubtes sobre l'encert de signar la petició. A banda d'aquests presidents, (Florentino i Rosell inclosos) el president de la RFEF, Ángel María Villar, i el de la LFP, Javier Tebas, també han demanat que Del Nido no ingressi a presó.

El mateix Del Nido ha tingut la poca vergonya d'assegurar que serà més útil a la societat des de fora de la garjola... En aquest sentit, l'exdirigent diu que si ha de complir la pena, els seus empleats podrien perdre el lloc de treball. Tot plegat, un escàndol majúscul que qüestiona l'estat de dret i ens mostra les males arts d'un personatge que representa el pitjor de l'herència franquista que segueix enquistada al país.

I el president de l'Espanyol, Joan Collet, ha fet un pas en fals. Ell mateix reconeix que potser es va precipitar, però que en tractar-se d'un delicte comès fa 11 anys i tenint en compte que va retornar els diners, potser calia girar full. Doncs crec que s'equivoca greument. Un senyor que s'ha beneficiat dels diners de l'administració de manera fraudulenta ha de pagar les conseqüències i no se l'ha d'indultar. El corporativisme present a les altes esferes del futbol fa mal a la gent del carrer, que veu com cada cop hi ha més famílies en situació molt precària mentre que sembla que en el món del futbol s'hi val tot.

L'Espanyol, si bé és una societat anònima, faria bé en l'aspecte social de reprendre el president Collet per haver-se alineat amb els que demanen l'indult per a un trampós. És més, encara que la signatura sigui a títol personal, el president Collet hauria de sotmetre el cas al consell d'administració, perquè al final el que queda retratat és el club. Tot plegat, una relliscada.