El secretari general de les Nacions Unides, Ban Ki-moon, va fer divendres passat una crida a respectar la treva olímpica durant els Jocs Olímpics d'hivern que començaran divendres vinent a Sotxi (Rússia). El diplomàtic sud-coreà va animar tots els que estan implicats en els Jocs, governs, organitzacions i individus a “defensar” els ideals principals de l'olimpisme. Ban Ki-moon va afirmar que els seus pensaments estaven amb els pobles de Síria, la República Centreafricana, el Sudan del Sud i altres que “siguin víctimes de la violència sense sentit, incloent-hi les famílies de les víctimes de l'atac recent de Volgograd”, i va fer una crida als combatents a respectar la treva olímpica.

Ras i curt. Ban Ki-moon, en nom de les Nacions Unides, diu a tots aquells que fan del planeta un lloc ple de violència i mort que, si us plau, deixin de matar-se els uns als altres entre el 7 i el 23 de febrer. I abans i després, què? Que es continuïn matant. L'ONU no se'n surt en els conflictes d'arreu del món i s'agafa a la idea de la treva olímpica que Joan Antoni Samaranch es va treure de la màniga el 1992 per, com a mínim, intentar que cada dos anys –Jocs d'hivern i d'estiu– la gent deixi de matar-se durant quinze dies.

Val més poc que res, podríem pensar, però a mi em sembla ridícula, aquesta crida. Ara i el 1992, quan es va fer per primer cop. Perquè l'origen de la treva olímpica moderna és, justament, una manera d'evitar unes sancions de les Nacions Unides. El 1991, l'ONU va usar per primer cop l'esport com a element sancionador cap a un país. En la seva resolució 757, l'ONU va prohibir a Iugoslàvia participar en les competicions esportives, a més d'aplicar-li les sancions habituals. Com que això afectava de ple els Jocs de Barcelona, en els quals Samaranch jugava a casa, el COI va intercedir i va aconseguir un acord amb les Nacions Unides segons el qual els atletes del que quedava de Iugoslàvia podien competir, a títol individual, en els Jocs de Barcelona. De fet, segons diu la Carta Olímpica, els Jocs són una competició entre individus i no entre països, però els individus només hi poden participar si representen el Comitè Olímpic d'un Estat reconegut per l'ONU. Coses de l'olimpisme.

Des del 1993, l'assemblea general de l'ONU adopta cada dos anys, –l'any abans de la disputa d'uns Jocs–, una resolució titulada “Per l'edificació d'un món pacífic i millor gràcies a l'esport i l'ideal olímpic”. Uns dies abans de cada edició dels Jocs, el secretari general de torn de l'ONU fa una crida a tothom a respectar la treva, que és el que va fer divendres Ban Ki-moon. I fins aquí hem arribat. El 1992, any de la primera crida a la treva olímpica, hi van haver al món, segons dades de la Fundació CIDOB, hi va haver conflictes regionals, guerres civils, cops d'estat, conflictes ètics i accions similars en un centenar de països. Durant els Jocs, però, hi va haver treva. I tots tan contents.