L'afer Neymar ha sumit el barcelonisme en el desconcert després de la dimissió del president Sandro Rosell. En aquesta han estat determinants les amenaces sofertes per la seva família que s'han traduït en nou denúncies davant dels Mossos d'Esquadra. En aquest sentit res a dir, ningú està obligat a posar en perill la seva família com a conseqüència del càrrec que ostenta, encara que sigui la presidència del club de futbol més important de Catalunya. Però, a banda de les amenaces, hi ha tot un seguit d'ombres en la contractació de Neymar que calia aclarir.

En primer lloc, la qüestió del cost real del fixatge, que només s'ha fet públic arran de la querella presentada pel soci Jordi Cases davant de l'Audiencia Nacional, que ha servit, de retruc, perquè tota la caverna mediàtica de l'entorn del Reial Madrid infli el pit i posi en qüestió els valors que diu que defensa el Barça i aprofiti, a més, per carregar contra el procés pel dret a decidir. Certament, l'operació del fitxatge no ha estat en absolut transparent fins que el nou president, Josep Maria Bartomeu, ha posat en negre sobre blanc i els 57 milions d'euros inicials han passat a ser 86, dels quals una gran part han anat a parar al pare del jugador o a empreses del seu entorn. La pregunta és per què no es va dir des d'un primer moment quina havia estat la quantitat que havia costat l'operació? Realment Neymar és un jugador imprescindible per al Barça o es tractava de marcar un gol a Florentino Pérez impedint que anés a parar al Madrid i no donant a conèixer els contractes associats al seu fitxatge per fer veure que havia costat tres vegades menys del que li demanaven en el club blanc? Si és així tot plegat seria més propi d'una picabaralla d'adolescents protagonitzada per uns directius que malmeten la confiança d'una massa social que va donar un suport incontestable a Rosell en les darreres eleccions.

En segon lloc, plou sobre mullat perquè una part considerable d'aquesta massa social ja havia anat perdent la confiança en la directiva arran d'algunes decisions anteriors, des de com es va prioritzar l'anunci de Qatar Airways a la samarreta del Barça en detriment del d'Unicef fins a la manera en què es va acomiadar Éric Abidal després d'haver passat una greu malaltia o la judicialització de la gestió de l'anterior directiva –de la qual Rosell va formar part inicialment– o com es van trencar les relacions amb Cruyff i, potser algun dia ho sabrem, també amb Josep Guardiola.

En tercer lloc, la situació generada pot tenir derivades inquietants per al club si l'Audiencia Nacional considera que hi ha matèria jurídicament punible en els contractes que envolten el fitxatge. A més, hi ha altres derivades menys perceptibles que podrien desestabilitzar el club i el primer equip, des d'un entrenador que va ser una aposta de Rosell (i que ha sortit bé) fins a possibles fixatges o renovacions de jugadors. Probablement té raó Gerardo, Tata, Martino quan dissabte després de la derrota contra el València deia: “Ara comencem una lliga del tot diferent.” I caldria afegir-hi que això és així i no només en l'aspecte esportiu.

Finalment, val a dir que Josep Maria Bartomeu ha començat amb bon peu i exhibit transparència. És el que espera el soci, recuperar uns valors que tot aquest afer han posat a la picota. Cal ara que el nou president, que no ha sortit d'unes eleccions, proposi una moció de confiança o convoqui eleccions avançades per obtenir de nou la confiança de la massa social. I cal també no deixar de donar suport a un equip que inevitablement no és aliè a la situació que s'ha creat.